Reforçats

“És un gran avan­tatge no per­dre ningú, man­te­nir aquest bloc que teníem i afe­gir-hi gent i de nivell... Ens per­met fer un salt qua­li­ta­tiu impor­tant”, des­ta­cava Cata­rain en l’entre­vista a L’Espor­tiu prèvia a la tor­nada a la feina de l’equip, que fa tot just un any vivia un autèntic canvi de cicle amb el relleu a la ban­queta, a la junta direc­tiva i al mateix ves­ti­dor; amb sis bai­xes res­pecte de l’any ante­rior.

El pri­mer curs del Bor­dils a plata va començar a Vigo, a la pista de l’Aca­de­mia Octa­vio, amb la mateixa plan­ti­lla que mesos abans havia asso­lit l’ascens en el ter­cer intent seguit, a Sòria amb Pau Cam­pos a la ban­queta. De seguida l’equip es va veure afec­tat per lesi­ons de llarga durada (Esteve Fer­rer, Jordi Masó...) i, amb la pri­mera per­manència, van arri­bar les bai­xes de Martí Vila o Masó mateix. Marc Canyi­gue­ral va ser el pri­mer a fer el salt a l’Aso­bal, el 2015, per jugar en l’Aranda –les dues següents tem­po­ra­des ho va fer a Conca, al Ciu­dad Encan­tada, també de la màxima cate­go­ria–, i l’estiu poste­rior era Edu Nonó qui ini­ci­ava la tra­jectòria pro­fes­si­o­nal, de dues tem­po­ra­des, en el Bida­soa. David Mas­mi­quel es reti­rava per motius fami­li­ars i, poc abans de l’inici de lliga, Esteve Fer­rer accep­tava l’oferta del Tuïr occità de la lliga pre­na­ci­o­nal fran­cesa, amb qui va asso­lir l’ascens a la lliga naci­o­nal 3 aquest dar­rer curs. Oriol Mas­mi­quel o Enric Pedraza van incor­po­rar-se a l’equip de Pau Cam­pos pro­vi­nents d’altres clubs de la demar­cació i, Mario Martínez, de la Roca quan els valle­sans havien bai­xat de plata. El late­ral, que es va rein­cor­po­rar a l’equip en la segona volta la tem­po­rada pas­sada, ja amb Sergi Cata­rain en el lloc de Cam­pos, és baixa aquest curs. La resta, sem­pre, juga­dors del prolífic plan­ter del Blanc i Verd, peces que han arri­bat a lide­rar l’equip com aquest dar­rer any Sergi Mach i Arnau Palahí

“Així també em podria treure l’espina d’haver ple­gat tan mala­ment. El comiat va ser bru­tal i tot molt maco, però me’n vaig anar amb aque­lla sen­sació que encara no em tocava ple­gar”, argu­men­tava la set­mana pas­sada a L’Espor­tiu David Mas­mi­quel, sobre la seva tor­nada a l’equip, que s’afe­geix a les d’Esteve Fer­rer i Marc Canyi­gue­ral. L’esquerrà, però, ha d’espe­rar a conèixer el seu destí pro­fes­si­o­nal com a docent i la dis­po­ni­bi­li­tat abans de valo­rar, amb el club, les opci­ons de fit­xar per l’equip del seu poble.

Afi­nar-se

“Tenia molt clar que volia can­viar el nivell dels equips, apu­jar-lo. Fa un any vaig notar, al prin­cipi, que ens fal­tava con­tundència a l’hora de rebre xocs. A les pri­me­res jor­na­des ens vam tro­bar gent amb molt més pes, força. Hem enfo­cat aquesta pre­tem­po­rada amb aquest objec­tiu i per això arri­bar a la final de copa era una pri­o­ri­tat. Serà molt dese­qui­li­brat, però els xocs ja seran de nivell, i con­tra l’Adri­a­nenc i el Barça B o a la pista del Sant Quirze, que per­fec­ta­ment podria jugar a plata... Es com­plei­xen els requi­sits per arri­bar molt més fins a la pri­mera jor­nada”, deia Cata sobre la pre­pa­ració, de sis set­ma­nes i qua­tre par­tits. El pri­mer és el dia 22 amb el Fraikin Gra­no­llers, en la semi­fi­nal de la super­copa cata­lana al Blanc i Verd. Set dies després, allà mateix, serà l’Adri­a­nenc el rival en el pri­mer dels tres amis­to­sos. El següent és l’únic a fora, a Sant Quirze del Vallès el 2 de setem­bre, i el dar­rer assaig, a casa amb el Barça B set dies abans que comenci la lliga.