El setembre del 2011, Anni Espar, Helena Lloret, Roser Tarragó i Marta Bach van contribuir a la victòria de la selecció espanyola en el mundial júnior a Trieste en derrotar Austràlia a la final (7-8). Menys d’un any després, tres d’elles van participar de la històrica plata als Jocs de Londres i, en general, totes han tingut un paper rellevant en els últims èxits del combinat espanyol així com dels seus clubs respectius. Es tractava d’una generació més jove que la de les Pareja, Ester, Garcia, Ortiz i el seu complement perfecte quan es reunien per jugar plegades.

Ara, una nova fornada de jugadores d’alt nivell, nascudes entre el 2000 i el 2002, es reivindica amb una carta de presentació espectacular: un mundial. Les victòries de les categories inferiors no garanteixen medalles absolutes, però són un auguri esperançador. Diumenge, el combinat espanyola, amb nou catalanes i dirigit pel barceloní Javi Aznar, es va desfer d’Itàlia a la final del campionat del món sub 18 (8-7) i va completar un torneig perfecte, sent l’únic combinat imbatut. És molt complicat conquerir una competició internacional, els creuaments i diferents factors condicionen la sort, però no va ser una sorpresa perquè feia només un any que la base d’aquesta selecció i amb el mateix tècnic havia guanyat l’Europeu en vèncer el potent bloc dels Països Baixos (10-11).