Futbol sala

MARC TOLRÀ

JUGADOR DEL BENFICA

“A Lisboa m’he alliberat”

“Entenc que si un jugador i un entrenador no s’entenen, se’l faci fora. Però mai entendré per què em van apartar de l’equip”

“Ho ha passat pitjor la gent que m’estima que no pas jo. És de les coses que més em penedeixo de tot”

Un dels meus errors va ser auto i sobre- responsabilitzar-me de coses del Barça que no em pertocaven

No és el prototip d’esportista de tòpic fàcil i resposta comuna. Mai s’ha mossegat la llengua i això, alguna vegada li ha comportat problemes. Algun, tan gros com perquè el club de la seva vida, el Barça, li digués que no comptava amb els seus serveis i que l’apartava de l’equip. Marc Tolrà (Vilassar de Mar, 27 de gener de 1991) encara s’està instal·lant a Lisboa però assegura que està molt satisfet de la seva nova ciutat , que ha trobat un club magnífic i que té ganes de guanyar títols amb els portuguesos. També té ganes de tancar la carpeta del Barça i deixar enrere tot la polseguera que va aixecar el seu adéu.

Encara pensa en tot el que va passar a can Barça?
En quatre mesos no he dit res perquè volia solucionar el meu futur. Em menjo molt el cap i dono moltes voltes a tot però vull tancar el tema perquè no vull perjudicar a ningú. Tant al Benfica, com al meu entorn, com a mi, com al Barça. No vull que alguna cosa es tregui de context. La vida segueix. Però, vull que la gent sàpiga que estic bé. Ells han parlat i jo també.
Com ho va viure?
Després d’un entrenament m’aparten. No vaig pensar que fos res de l’altre món, només una estirada d’orelles més gran. Van passar els dies. Entrenava sol, no parlava amb ningú, no veia a ningú. Emocionalment, va ser molt dur perquè veia l’equip i no m’hi sentia part tot i formar-hi part. I jo tenia contracte i no podia negociar amb ningú fins que no tingués la carta de llibertat. Un entrenador no confia en un jugador perquè no pensen igual i el fa fora. Això és l’esport. Fins aquí no hi ha problema i si no entens això, com a professional, malament. El que no vaig entendre és el perquè d’estar apartat un mes i mig.
En què no coincidien vostè i Andreu Plaza, l’entrenador?
Hi ha moltes coses dins d’un equip. No només el joc. Jo sóc jugador i li puc donar la meva opinió. I si em preguntes, jo et diré el que penso. I ho vaig fer moltes vegades. No et diré si hem de jugar amb pivot o de quatre. Són altres coses. Ja ha passat. No arreglarem res ara.
Li ha sabut greu la reacció d’algun company de vestidor?
No. Jo sé perfectament en qui puc confiar. Dins els vestidor i al meu entorn, sé qui és tothom. No m’han sorprès gens les reaccions. del meu entorn.
Va sentir-se menys seu el títol de la copa del Rei?
Totalment. Allà es van quedar fora de la convocatòria, si no recordo malament, el Rafa López i el Roger. Ells no s’ho sentiran menys seu. Però, en canvi, la meva ment no estava en si jugava o no. Estava en si em quedava al club. Si que es veritat, que es meva i només em vaig perdre la final. Però, emocionalment no me la sento meva. En el partit que es recorda no hi era i no hi podia ser. Tot i això, vaig intentar estar al Palau a tots els partits que podia. Havia de demanar permís. I també vaig voler estar present al comiat del Paco Sedano.
En algun moment ho va veure reconduïble?
Partim de la base que jo també he fet coses malament i me’n penedeixo de coses. Més que res perquè sé que la situació ha fet mal a la gent del meu costat, que m’estima i veu que pateixo. I quan m’he trobat en una situació límit he fet coses per reconduir la situació. Però, el que no faré és menjar-me qualsevol cosa. No faré qualsevol cosa per quedar-me. No ho he fet tot malament. Ens vam reunir i per part de l’Andreu semblava gairebé impossible.
Amb el Benfica té un contracte d’un any amb opció a un més. S’hi veu molts anys, a Lisboa?
No diré que he trobat la felicitat perquè la pots trobar a tot arreu però aquí em sento bé. Vaig a entrenar amb ganes. A tots l’estructura del club s’hi respira molt bon ambient, saludable. Estic alliberat. Professionalment, compten molt amb mi, tinc responsabilitats perquè sóc el tanca més experimentat. Tenim un projecte guanyador. Hi ha la mateixa competitivitat que hi havia al Barça. El projecte és similar. No tinc amics ni família a tocar però si la meva parella es troba a gust a Lisboa, no trobaré massa cosa a faltar. Estic igual o millor. Si el Benfica em vol, em quedaré molts anys.
La pressió de ser el noi de la casa i el fet de dur el club tan al cor, l’ha perjudicat?
Me’n penedeixo i el meu error és sobre i auto responsabilitzar-me de coses que no em pertocaven. Però només em pot passar al Barça perquè és l’equip del meu cor. L’equip on vaig començar des del 13 anys que m’ha format i educat. Amb l’escut del Barça s’ha donar una imatge. Ser tercer capità no és res però, a mi, em semblava que havia d’aportar. Però, no per títols que són conseqüències, per altres coses. Jo no dormia per les nits perquè no jugàvem bé.
Ha dubtat de la seva manera de ser?
No, jo sóc com sóc. D’això no me’n penedeixo. Si estic on estic és perquè sóc així. El futbol es una part de la meva vida. Seré futbolista fins que ho sigui però seré una persona la resta de la meva vida. S’ha d’aprendre el quan dir les coses i el com dir-les però no dir-les o no dir-les. N’he après. Jo sóc d’anar per on jo vull i no per on em diuen. Després ja em fotré la hòstia.
El seu entorn ho ha passat pitjor que vostè?
Totalment. Les coses dolentes no les pateixo tant i les coses bones no les gaudeixo tant. També perquè jo tinc més informació per valorar. A mi, se’m veu des d’una hora lluny si estic bé o malament. I clar… em veien malament i ho passaven malament ells. Jo estic preparat perquè em facin fora d’un equip però hi ha gent del meu entorn que no i pateixen. I això és de les coses que me’n penedeixo.
En unes setmanes, el seu Benfica juga contra el Barça. Li ve de gust?
Em fa mandra que d’això se’n faci un món. No crec que beneficiï ningú. No vull que es munti un circ. A partir d’aquí, és un partit que no es juga cada dia i, a més, amb un component emocional molt fort.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)