Un dels documentals esportius de referència dels darrers temps ha estat Icarus. Triomfador als Oscar i a Sundance, Netflix va comprar els drets d’una història que comença amb algú que es vol dopar per guanyar una cursa de ciclisme amateur i acaba en contacte amb Grigory Rodtxenkov, cap de l’agència antidopatge russa. De sobte, esclata un escàndol de dopatge a Rússia i el científic explica amb pèls i senyals com porten dècades fent trampes i esquivant els controls, amb una part increïble en què l’ex-KGB s’instal·la a l’edifici del costat d’on s’envien les mostres d’orina dels atletes en els jocs d’hivern de Sotxi per canviar-los. Els russos van fer els millors resultats de la seva història aleshores. Un miler d’esportistes sota sospita i l’’agència mundial acaba expulsant tots els atletes dels jocs de Londres, però a última hora fa marxa enrere, ignora la investigació i només en sanciona alguns, tot i que noms mítics com Isinbaieva quedin esquitxats per sempre.

Els autors del documental poden preparar una actualització perquè avui el fiscal general dels Estats Units, Jeff Sessions, ha acusat set agents del servei d’intel·ligència rus de “múltiples delictes, inclosos l’ús de pirateria per difondre informació personal de cents d’oficials i atletes antidopatge com a part d’un esforç per distreure l’atenció del programa de dopatge patrocinat per l’estat rus. Tots es va fer per debilitat els esforços de moltes organitzacions per garantir la integritat dels jocs olímpics i altres esdeveniments esportius.” L’FBI els considera “funcionaris del govern rus” i n’ha difós fins i tot els noms: Alexei Sergeievitx Morenets, Evgenii Mikhailovix Serebriakov, Ivan Sergeyevitx Yermakov, Artem Andreievitx Malixev, Dmitri Sergeievitx Badin, Oleg Mikhailovitx Sotnikov i Alexei Valerevitx Minin.