Ha tornat a arribar l’oportunitat, però sí que ens ha agafat una mica per sorpresa. La nova junta s’ho va plantejar a mitjà termini però nosaltres, els jugadors, ni hi comptàvem. Ha estat com un regal: primers de grup a Catalunya i jugar la fase com a tal, que ens dona més possibilitats.

Bé, l’equip era mig professional perquè van fitxar quatre o cinc jugadors que cobraven cada mes i la intenció era aquesta. Aquell any, si no s’hagués aconseguit jugar la fase hauria estat un fracàs, i en canvi aquest any ens ve una mica com un premi. Hem anat fent partit a partit, el que es diu sempre. Però és que ha estat així i fins a dues jornades estàvem convençuts que acabàvem segons. Una ensopegada del Sant Quirze i a l’última jornada ho teníem a la mà. Sí que la fase la teníem coll avall, però quedar primers... La diferència és que abans el club potser tenia pressió, amb jugadors que cobraven i aquesta expectativa: arribar, quedar campions i guanyar la copa Catalunya, que al final ho vam fer. I ara ens ha arribat fruit del treball diari. Si s’aconsegueix, que tampoc és l’objectiu, el club ha dit que mirarà de posar totes les eines per jugar la temporada que ve en aquesta nova categoria.

Sí, jo ja comptava retirar-me, aquest any o l’any que ve. I no comptava pas tornar a viure el mateix que fa vuit anys. I ja et dic que va ser una mica l’objectiu de la temporada i aquesta s’ha acabat donant. Teníem clar que amb els jugadors joves, que fa vuit anys encara ho érem més... Però vulguis o no hi ha un grup que va jugar l’estatal i que aquest any ha acabat de madurar des del punt de vista esportiu i tots plegats hem pogut estirar el carro.

És la base. I la clau és que fins ara ja competien, però els faltava rodatge a la primera estatal. Fa tres o quatre anys que són a la categoria i a còpia d’anar fent peses s’han fet una mica més forts. I la maduresa esportiva que al final és una mica tot plegat, que ens permet ser on som ara mateix.

Sempre he jugat de lateral esquerre. I abans potser feia més gols i ara assisteixo més, ajudo en defensa... De gols ja se’n fan però ja ho veus: si estàs per acabar i et falta poc per retirar-te, algú t’ha de substituir. I millor que els nois agafin confiança perquè el dia que no hi siguis el club vagi igual de bé. La intenció és aquesta.

Nosaltres l’havíem de tornar a tenir d’entrenador i una mica ens van dir que seguiria, encara que fos a Polònia, i ajudaria els entrenadors. Al final ha estat al darrere i s’ha notat, el seu nivell.

Els nervis són una de les pitjors coses que pots tenir, abans d’un partit. I ens pot afavorir tenir gent jove. Si tens experiència en altres fases, saps on vas, com jo i en Nitu. Els altres potser estan una mica més perduts, però ens complementem. Els ho expliquem i ells no tenen cap pressió.

Des que vam acabar la lliga o una mica abans, ja vam fer una preparació de tres dies molt intensos i fins i tot vam fer algun partit amb el Banyoles; ells preparaven la seva fase. Aquesta setmana també hem fet càrrega tres dies seguits i sí que quan els acabem estem morts... Però ara tindrem el cos acostumat a la fatiga. I tenim el fisioterapeuta, que és molt professional, i ho tenim detallat: què hem de menjar o què hem de prendre per recuperar-nos. Ja hi havia estat, també, en les anteriors fases.