El xou ha de continuar
Els aficionats dels grans clubs catalans es mobilitzaran pels grans duels al Palau Sant Jordi, per als quals no queden entrades
L’Olot, dotze vegades campió del món, és tot un fenomen a la capital de la Garrotxa
Com en els grans derbis de futbol, si un duel ha aixecat expectació en aquests World Roller Games ha estat el que protagonitzaran, per sobre de tot, el CPA Girona i el CPA Olot el diumenge 14 de juliol al Palau Sant Jordi en una competició per a la qual ja no queden entrades a la venda. De fet, els dos clubs –molt modestos i amb pocs socis– s’estan movent per organitzar els seus propis autobusos i, sobretot, per crear un ambient propici per a les seves patinadores.
Esportivament la competició és fascinant. El CPA Olot ha estat dotze vegades campió del món i es troba que precisament el títol número 13 serà probablement el més complicat de la darrera dècada. El CPA Girona, subcampió l’any passat, està protagonitzant un 2019 de somni, amb victòries en el campionat territorial, el campionat de Catalunya, el campionat d’Espanya i el campionat d’Europa. La moral de les patinadores està pels núvols i també la dels seguidors del club, que ja van rebre com a heroïnes les membres de l’equip després del títol continental de Reggio Emilia. Totes les competicions que es fan a Catalunya de xous gaudeixen d’una gran popularitat i no costa gaire omplir els pavellons, però és difícil veure grans campionats internacionals amb les grades plenes perquè la disciplina encara no és prou popular. Al Sant Jordi, en canvi, els aficionats no només del Girona i l’Olot, sinó també del Reus, un altre dels clubs pioners, viuran una jornada –acabi com acabi– memorable i probablement irrepetible perquè el Sant Jordi és un dels grans monuments esportius del país.
Els equips catalans –també els de xous petits, competició que es farà el dia 13 de juliol–han viscut els darrers anys vertaderes odissees per traslladar-se sobretot als campionats del món. L’Olot i el Girona van haver de fer col·lectes populars per completar el pressupost per anar a la primera edició dels World Roller Games a la Xina, on va començar la seva gran rivalitat amb un primer i segon lloc respectivament
A Olot, sobretot, no han amagat aquests darrer anys el malestar per les ajudes mínimes de la federació espanyola per a les seves expedicions internacionals –més de 20 patinadores–. Fins i tot l’antic alcalde de la ciutat, Josep Maria Corominas, es va queixar públicament del tracte que rebia un club amb un palmarès tan extraordinari.
El patinatge a Olot és en els darrers anys tot un fenomen. L’emissora municipal, Ràdio Olot, transmet totes les competicions i els periodistes David Planella i Sandra Sotillo han publicat aquest any un llibre amb un títol ben explícit Gràcies, CPA Olot. El llibre resumeix els setze anys d’història d’un club que pot presumir de ser un dels que té un millor palmarès internacional a Catalunya.
La competència
L’Olot no només ha estat admirat per la seva competitivitat, sinó també pel risc que ha pres els darrers anys en alguns dels seus xous, impulsat sobretot per la vena més artística de Ricard Planiol, antic patinador individual, ara implicat plenament en el disseny de coreografies destinades a trencar motlles. La seva creativitat, però, no s’ha quedat sola i el Girona ha sabut trobar el seu propi camí –sobretot per l’eficiència tècnica de les seves patinadores– per igualar-lo i, finalment, superar-lo, tot i que encara falta la gran prova final.
La competitivitat entre l’equip de Planiol i el que dirigeix Núria Soler s’ha retroalimentat fins al punt que les sessions d’entrenaments dels dos equips han anat pujat d’intensitat sobretot en les setmanes prèvies als grans campionats. Qualsevol errada, per mínima que sigui, pot costar la victòria i potser alguns s’ho han pres tot massa seriosament. En qualsevol cas l’ambient festiu que viurà el Sant Jordi –amb grups d’animació de cada club– serà d’aquells per recordar. Tot plegat sense oblidar que la progressió dels equips italians ha estat evident aquests darrers cursos, sobretot el Royal Eagle, subcampió d’Europa i bronze al mundial.
De Fresno a Barcelona, un viatge de 15 anys
Fresno (Califòrnia) és una ciutat ben coneguda per al patinatge català. Allà l’assemblea de la FIRS va votar en contra –il·legalment, com es demostraria després– de l’admissió de la federació catalana, que havia estat admesa provisionalment a Colònia. Només dos dies abans d’aquella caòtica votació (25 de novembre del 2004) es va disputar en una pista adjacent a l’hotel on estaven reunits els directius un dels primers mundials de grup de xou. Aquell dia va néixer la llegenda de l’Olot i de Ricard Planiol. Quinze anys després, aquest equip ha deixat ja tot un llegat que molts altres clubs, també en els grups petits, han aprofitat per convertir el patinatge en molt més que un esport, en tot un espectacle. Una altra cosa, és clar, és el reconeixement de la federació.
