El CPA Girona, a l’Olimp
El club gironí rep el premi a la seva persistència i obté el seu primer títol mundial de xous grans al Palau Sant Jordi després de tres subcampionats
El CPA Olot posa el llistó molt alt, però s’ha de conformar amb la segona posició
El CPA Girona va tocar l’Olimp al Palau Sant Jordi. En un 2019 per emmarcar, el club gironí hi va posar el colofó en la final més esperada dels World Roller Games de Barcelona, els grups de xou grans, just abans de la gala dels millors patinadors i de la cerimònia de clausura. El club més llorejat de la competició, el CPA Olot, va posar el llistó molt alt amb el seu No em tallis les ales, però després de dotze títols mundials, els cinc últims consecutius, va haver de cedir el tron al seu gran rival català. Més enllà de rivalitats i que el Bacterium de Nuri Soler posés fi a la supremacia garrotxina, la jornada del Palau Sant Jordi va ser memorable i una autèntica festa del patinatge artístic català. El Diamante italià va completar el podi i el Reus Deportiu, el tercer club català en competició, va convertir la pista en un tauler d’escacs amb el seu Equality per segellar una valuosa sisena posició.
El CPA Girona venia embalat. Campió territorial, català, espanyol i europeu, arribava a Barcelona amb l’etiqueta de gran favorit. El seu original Bacterium va anar guanyant consistència a cada campionat i no va trobar antídot de cap dels seus rivals. El club gironí va rebre el premi a la seva persistència i per fi va poder tocar l’or mundial després de tres subcampionats seguits. L’escenari i l’ambient a les grades era immillorable. Les samarretes vermelles dels aficionats gironins s’alternaven amb les grogues de l’Olot i les roig-i-negres del Reus Deportiu. Dels set primers clubs que van intervenir en la final, només el Show Roller Team italià representava un rival d’entitat per a l’hegemonia catalana. L’Equality reusenc va tornar a pujar el nivell i a partir d’aquí van entrar en escena els quatre grans favorits, el Royal Eagles italià, l’Olot, el Girona i el Diamante, que s’acabarien repartint les places del podi. En honor del campió va sonar l’himne espanyol, que va ser correspost amb una xiulada monumental.
Nuri Soler, una de les principals artífexs de l’èxit del CPA Girona, va viure una jornada inoblidable. “Hi havia pressió per les quatre medalles d’or d’aquest any. Sentíem els crits del Palau Sant Jordi, sabíem que l’Olot també havia fet una molt bona actuació just abans nostre, els italians també, però hem sabut superar la pressió i gaudir del ball, demostrar que hem treballat molt i el resultat ha vingut sol”, va valorar després del títol. I hi va afegir: “Tot ha sortit rodó, tal com havíem entrenat a nivell psicològic, físic i tècnic.”
Prat i Balagué, quarts
Com a teloners dels grups de xou grans, es va disputar la final per parelles, en què els patinadors del CPA Olot Elisenda Prat i Artur Balagué es van classificar en quart lloc. Una caiguda de Prat en el tram final va penalitzar la seva puntuació i els va allunyar definitivament d’un podi íntegrament italià. El títol, com era d’esperar, va ser per a Rebecca Tarlazzi i Luca Lucaroni, que ja havien estat els millors tant en el disc curt com en la competició individual. Tarlazzi i Lucaroni es van posar el públic a la butxaca i van rebre una gran ovació quan van acabar la seva actuació al ritme del Barcelona de Freddie Mercury i Montserrat Caballé. Records olímpics al Palau Sant Jordi.