El desig

“M’agradaria que passés el coronavirus i la situació actual, que hi ha molta gent que la pateix. Estem bé i ja és una gran victòria” ha afirmat Salva Puig, que sobre el desenllaç a la competició ha reconegut les alternatives que té la federació espanyola sobre la taula: “Hi ha escenaris com una cancel·lació i que quedi tot igual, ascensos i descensos, només ascensos... Ens hi adaptarem, com fem sempre”.

El futur

“De moment, demà a la Unió Esportiva Sarrià. Avui hi faig feina i demà seguiré” és la resposta a on es veu entrenant el curs que ve. I l’ha argumentat: “No m’agrada pensar més enllà, tothom sap que estic molt content a Sarrià i tant el club com jo hem trobat una simbiosi molt bona. No és només la meva voluntat, sinó la del club. I ja veurem què passarà”.

La família

Pel que fa la seva arribada al club, ha dit: “Només puc tenir paraules d’agraïment, des del primer dia que vaig entrar per la porta, o abans, que em va trucar en Josep Espar. Després amb la directiva, els jugadors i l’afició. És un club familiar, que t’ho dona tot i tothom fa el possible per fer passes endavant”. “La temporada passada Pere Coll i Jordi De Toro van fer una gran feina, amb l’ascens, i estic molt agraït de l’oportunitat” ha posat en valor, sobre la situació amb què es va trobar l’equip a l’estiu.

Els joves

El missatge que ha donat als jugadors de la pedrera del club l’ha dividit en dues parts: “La porta del primer equip està oberta. Molts jugadors l’han gaudit i és una senyal. I els més petits també som la referència: els clubs es sostenen en la base de la piràmide”. “Mai he arribat al pavelló i ha estat buit, el club està viu i cada dia creix més” ha destacat

Jugar o entrenar?

“Quan ets jugador ho mires de manera individual, formes part d’un col·lectiu però s’és egoista. Quan comences a entrenar veus que no és gens fàcil, en qualsevol categoria. Ets responsable d’un grup i cada persona és un món” ha apuntat sobre la diferència d’estar a la pista o a la banqueta. “Recuperar-te de les lesions és més dificultós i com a entrenador l’estic gaudint i a tots els nivells des de cadet, benjamí o sènior. I en aquest nivell tant alt ho gaudeixo i pateixo alhora perquè és una categoria molt exigent” hi ha afegit, sobre el contrast.

El pavelló

Qüestionat sobre en quin recinte esportiu ha gaudit més, s’ha referit als que ha estat com a tècnic local: “Quan entrenava el Calella vam omplir el pavelló, que a vegades eren 20 o 30. A lliga catalana era espectacular. I de Sarrià no tinc paraules per dir què passa. No és que s’empleni, sinó com anima la gent: no deixa caure l’equip quan les coses no van bé”. “És al·lucinant i als temps morts els he de dir als jugadors que s’acostin a mi, per transmetre’ls la informació” ha posat d’exemple. Com a visitant, ha recordat: “Novás. I Aranda, que vam guanyar... Hi ha hagut situacions divertides”.

Lateral dret

“No ho vaig decidir, era un jugador alt i no massa coordinat, al principi. I esquerrà. Hagués estat un error posar-me a la porteria...” ha dit fent broma de perquè va jugar en aquesta posició, en la què, al Barça, va compartir lloc amb un referent: “No he estat massa d’ídols. De tots els jugadors en pots aprendre coses i, si hagués de dir algú, László Nagy. Salva Puig ha recordat com va començar a jugar a handbol, amb sis anys i al seu poble natal, Montcada. A La Salle.

Valors

“Primer, que estudiïn: és molt important. I els valors com el respecte, companyonia, treball en equip, esforç, sacrifici, aixecar-se quan les coses no van bé...” són els valors que creu que s’han de transmetre a les joves generacions tot i que diu que són intrínsecs a la pràctica esportiva. “S’han d’interioritzar i no ens hem de fixar objectius irreals. Messi només n’hi ha un, o mig. I els pares hem d’ajudar els nostres fills, també. Han de ser feliços i créixer contents” hi ha afegit.