Ja m’agradaria saber-ho. És una decisió sanitària. Tal com va sortir en el Pla de Transició cap a la Nova Normalitat, els centres d’alt rendiment estem en el lot de la fase 1 i en el moment que la regió sanitària on estem hi accedeixi podrem obrir les portes. Si no, hauria de ser que la normativa de l’Estat canviés i que ens diguessin que no cal esperar a la fase 1.

Efectivament, però hem d’esperar la publicació de l’ordre de Madrid i veure què hi diu. En tot cas, agraeixo que pensin en nosaltres.

Sí, com que no sabíem si dilluns passat podríem obrir fins que divendres ens van dir que aquesta regió sanitària [Sant Cugat pertany a l’Àrea Metropolitana Nord] no entrava a la fase 1, ja ho vam deixar a punt, amb tots els protocols de com s’ha de funcionar. Això, si no apareixen noves normes. És una situació d’inestabilitat normativa. Divendres deien unes coses i dissabte va sortir una ordre en el BOE que en deia unes altres. Ho hem d’anar adaptant tot a mesura que va apareixent.

L’ordre diu que hi poden accedir els esportistes d’alt nivell (DAN), els d’alt rendiment (DAR) i els d’interès nacional (IN), estrictament aquests. A banda d’això, hi ha el tema d’on estiguin ubicats territorialment, una ordre respecte a la mobilitat del mateix territori. Nosaltres hem de prioritzar els esportistes que tinguem becats al centre i els de més nivell, però també hi ha el condicionant de l’afluència i el coneixement mèdic de l’esportista. Hi ha un conjunt de condicionats que fa que el més fàcil és que vinguin els que ja són habitualment del CAR.

N’hem d’acabar de parlar amb les federacions, perquè han hagut de canviar les normes a partir de l’ordre de dissabte. Sumats, potser serien un centenar, però no seran en cap cas de cop, perquè els entrenaments han de ser per torns. Simultàniament no hi seran mai tots. Tot plegat és com un sudoku. És molt complicat perquè cada dia serà diferent. Has de respectar les normes i que els esportistes no es trobin, que no comparteixin sales, que hi hagi temps de netejar pel mig; hi ha diverses variables a tenir en compte.

El personal serà mínim perquè no podem donar serveis més enllà de l’entrenament. Només hi haurà els serveis mèdics d’urgència i revisions, o personal de manteniment. La resta, la gran majoria, continuarà treballant telemàticament des de casa, com ha estat en aquests dos darrers mesos.

Sí, això no ens afecta. És un altre article. Nosaltres estem regulats per l’article 38 i els centres esportius, si no m’equivoco, ho estan pel 41, que regula un altre tipus d’instal·lacions. Nosaltres sí que podrem obrir les piscines.

Han sortit més als mitjans, però a mi també m’ho diuen d’altres esportistes. N’hi ha molts que surten a fer esport en les franges horàries de la gent normal i corrent, però que estarien molt més protegits amb totes aquestes mesures d’hiperseguretat del CAR. En tot cas, els esportistes són conscients que la prioritat és salvar la pell com a col·lectiu, com a societat, i que no se segueixi morint tanta gent. Potser hi ha coses que costin d’entendre, per què uns poden fer unes coses i d’altres no, però crec que no ens toca ni comparar ni jutjar. Ningú en sap prou, del que està passant i de com s’hauria de fer.

El protocol de Sanitat, a instàncies del CSD, demana una autovigilància. Primer hi haurà les revisions inicials, els qüestionaris simptomatològics i si algú tingués símptomes se li hauria de fer el test, i si donés situació de risc, doncs ja no entraria al CAR. Si no hi ha simptomatologia, ve a entrenar i se’n va cap a casa, i no ha estat en contacte amb ningú, no hauria d’haver massa problemes. Si s’han respectat les normes, no hi ha d’haver contacte estret amb ningú i d’entrada es prendrien mesures d’aïllament amb els que haguessin pogut compartir sala. Per aquest motiu, als gimnasos del CAR no hi haurà grups simultàniament, només n’hi haurà un, encara que pugui ser de només dues persones en una sala molt gran. No ens podem arriscar. En definitiva, hi ha tot un protocol muntat perquè si algú dona positiu i ha estat en el CAR, no tingui una afectació més enllà del seu mínim grup d’entrenament. En aquest sentit, no hi ha serveis de restauració, ni de residència. Es tracta d’entrenar-se i marxar cap a casa.

La instal·lació està sense donar serveis, però no tancada perquè sempre hi hagut personal de manteniment. El CAR és un servei públic, finançat per la Generalitat i l’Estat espanyol, i hi ha una tercera via de finançament que són les concentracions internacionals. Per tant, el que es perd és això últim, que representa un 30% del total. El que haurem de fer és replantejar l’economia del centre i reduir despeses sabent que no tindrem aquests diners almenys durant el 2020.