“Sé que les coses van ser molt complicades i que va ser una temporada molt dura, però hi va haver molts aspectes positius. Vaig aprendre molt de mi. Vaig aprendre a tenir més paciència. No sempre he estat la persona amb més paciència del passat!”, explica Paula Badosa en declaracions a la WTA repassant un curs que malgrat les circumstàncies adveres globals, li ha estat propici. No en va, amb 22 anys s’ha instal·lat en plenitud entre les cent millors del món. Ara fa un any era la 97a i ara mateix és la 69a, sobretot gràcies a haver arribat als vuitens de final de Roland Garros, el torneig que el 2015 va conquerir en categoria júnior. Ha guanyat 31 partits i n’ha perdut 19, amb un títol i una plaça de finalista al Japó en dos tornejos ITF de 25.000 dòlars.

“Encara penso en com hauria pogut fer una mica més”, reflexiona sobre la seva derrota en els vuitens de París contra l’alemanya Laura Siegemund. “Sé que estava cansada, sentia moltes emocions, i no va ser fàcil jugar la meva primera quarta eliminatòria. Per descomptat, al final estic molt contenta del que vaig fer”. Va aconseguir victòries consecutives sobre la nord-americana Sloane Stephens, finalista del 2018, i la letona Jelena Ostapenko, campiona del 2017, per arribar a la segona setmana del torneig. Acabava de guanyar el seu primer partit principal de Grand Slam al gener a Austràlia i París va ser una prova del seu creixement professional i personal. “Vaig entrar a jugar als meus partits a París amb molta seguretat en comparació amb l’any passat, quan en jugava molts per primera vegada. Tot era encara bastant nou i, per tant, em vaig sentir nerviosa pel que trobaria a la pista. Em vaig sentir molt més tranquil·la i vaig poder centrar-me més en el meu joc i en mi mateixa, i això em va ajudar a creure que podia jugar a aquest nivell ”.

Badosa va saber gestionar el confinament primaveral i va sortir del tancament determinada i enfortida. Es va separar de l’entrenador català Xavi Budó després de l’Obert dels Estats Units i va optar per arriscar-se fitxant el recentment retirat jugador madrileny de l’ATP Javier Martí, tot just abans d’iniciar Roland Garros. “Va ser un gran canvi, sobretot abans d’un Grand Slam, però realment sentia que ho necessitava. Abans havia tingut una bona relació amb Javi. Ens coneixíem molt bé i, per tant, estava segura al cent per cent que les coses funcionarien i seríem un bon equip. Simplement em va semblar un bon moment”.

Tan sols cinc anys més gran que Badosa, Martí comparteix el seu entusiasme per l’esport, una característica que li va valer el sobrenom de “Il Loco Martí”: “Coneix a totes les jugadores, es passa tot el dia veient tennis. Va estar de gira com a jugador fins aquest any, de manera que entén tot el que sento en moments precisos. Ha experimentat les mateixes coses que jo. De vegades veiem partits junts, perquè també m’agrada molt el tennis.”

Tots dos planegen una pretemporada a Marbella per preparar l’Obert d’Austràlia i el possible assalt al top 50 és un dels objectius. “Amb sort, les coses seran una mica més normals. Sé que no serà exactament com abans, però almenys pot millorar fins a un punt en què hi puguin assistir més espectadors, que són molt importants per a nosaltres”.