Ezzaydouni es juga el somni olímpic a una carta
Atletisme. El canetenc no ha pogut competir en tot l’any per culpa d’una pubàlgia i haurà de ratificar la plaça per a Tòquio en el campionat d’Espanya
El canetenc Ibrahim Ezzaydouni (Ziadna, 1991) es jugarà el somni olímpic a una sola carta, en la final de 3.000 m obstacles del campionat d’Espanya, dissabte vinent a Getafe (21.15 h). El fondista del FC Barcelona no ha pogut competir durant tot l’any per culpa d’una pubàlgia que l’ha amargat durant mesos i arriba a la cita selectiva sense haver pogut fer entrenaments específics de tanques i obstacles. Ezzaydouni es va arribar a plantejar deixar de banda els obstacles i apostar pels 5.000 m, però la bona evolució de la lesió en les últimes setmanes l’ha fet decantar-se definitivament per la seva especialitat. A Getafe coincidirà amb els altres tres atletes que tenen la mínima per a Tòquio (8:22.00): Fernando Carro (8:05.69 del 2019), Daniel Arce (8:20.16 el 2019 i 8:21.53 el 2021) i Sebastián Martos (8:21.72 el 2021). Ezzaydoni va acreditar la marca (8:14.49) el 24 d’agost del 2019 en la lliga del Diamant de París. Quatre atletes per a tres places.
Un camí d’obstacles
Tot i les seves aptituds, Ezzaydouni no ha tingut una trajectòria atlètica gens fàcil. Viu a Canet de Mar des del 2000, però per diversos problemes burocràtics no va aconseguir la nacionalitat espanyola fins al setembre del 2018 i això el va privar de competir en un munt de campionats internacionals. De fet, la seva primera i única participació en un gran campionat va ser en el mundial de Doha, l’octubre del 2019, en què va quedar a les portes, a només 1.48 segons (8:23.99), de la final de 3.000 m obstacles. Aleshores ja albirava els Jocs a l’horitzó, però la pandèmia i les lesions han suposat un obstacle més en el seu camí a l’elit.
Més enllà del confinament, durant el 2020 ja va tenir problemes físics, però tot i així es va presentar al campionat d’Espanya, el 12 de setembre a Madrid, i va obtenir una valuosa tercera plaça. El sobreesforç li va passar factura, un edema ossi que el va obligar a parar durant quatre o cinc mesos. “A principis d’any vaig començar a entrenar-me a poc a poc, però he hagut d’anar parant perquè he tingut força recaigudes. Últimament he pogut fer alguns bons entrenaments tant a Canet com en alguna estada a Font-romeu, tot i que no he pogut competir, ni tampoc fer sessions de tanques i obstacles”, explica.
La força de la il·lusió
Ezzaydouni no va voler passar per la sala d’operacions i va optar per un tractament conservador. “M’he tractat al CAR de Sant Cugat amb el doctor Olivé i m’he fet algunes infiltracions de PRP [Plasma Enriquit amb Plaquetes]. Ho he anat allargant fins que a l’abril ja no hi havia temps de canviar de plans. Així que m’ho jugaré tot a Getafe”, resumeix. L’atleta del Barça és conscient que no arriba a la cita en un moment òptim, però la millora en les últimes sessions d’entrenament i la il·lusió per ser ens uns Jocs li fan veure el got mig ple. “Si no em faig mal saltant el rial d’obstacles, que és el que em fa por, crec que puc tenir possibilitats”, sentencia. Si les molèsties s’agreugen després de la competició és probable que no tingui cap més alternativa que optar per l’operació. En tot cas, un entrebanc més per a un atleta que no ho ha tingut gens fàcil. Ja ha fet els 30 anys, però encara té marge de millora si les lesions el respecten i disposa de bones condicions per entrenar-se.
