Comença l’espectacle

La neer­lan­desa Sifan Has­san va inter­pre­tar ahir en els 5.000 m el pri­mer capítol de la tri­lo­gia d’ors que vol com­ple­tar a Tòquio per pas­sar als annals de la història olímpica. La cor­re­dora d’ori­gen etíop també té en el pro­grama de com­pe­tició els 1.500 i els 10.000 m per sig­nar un tri­plet sense pre­ce­dents en els Jocs. Ahir era ben segur una de les jor­na­des clau per asso­lir la seva fita, perquè afron­tava la final de 5.000 m hores després d’haver com­pe­tit en les sèries de 1.500 m i, a més, amb un con­tra­temps ines­pe­rat.

La doble cam­pi­ona mun­dial a Doha (1.500 m i 10.000 m) va anar per terra just quan ini­ci­ava l’última volta, amb totes les cor­re­do­res bus­cant la millor posició. En comp­tes de plànyer-se sobre el tar­tan per la seva malas­tru­gança, Has­san es va rein­cor­po­rar ràpida­ment, va repren­dre la marxa i va pro­ta­go­nit­zar una remun­tada espec­ta­cu­lar. En 300 metres va ser capaç de recu­pe­rar dotze posi­ci­ons i arri­bar a meta amb suficiència per gua­nyar amb 4:05.17. Segur que, en la reacció imme­di­ata de Has­san, hi va tenir molt a veure la seva bio­gra­fia i la capa­ci­tat de super­vivència, quan amb només 15 anys va aban­do­nar la seva Etiòpia natal i va adqui­rir la con­dició de refu­gi­ada als Països Bai­xos.

L’exhi­bició en els 1.500 m deu­ria tenir efec­tes inti­mi­da­to­ris en les seves rivals en la final de 5.000 m, perquè en comp­tes de des­gas­tar-la, apro­fi­tant el sobre­es­forç extra mati­nal, li van fer una cursa a mida perquè pogués impo­sar la seva velo­ci­tat final en l’última volta. En la posada en escena, la jove nipona de 20 anys Ririka Hiro­naka va tenir el seu moment de glòria i va mar­car el pas en els pri­mers 1.000 metres (3:00.67). A par­tir d’aquí, la kenyana Hellen Obiri i l’etíop Ejgayehu Taye es van alter­nar al cap­da­vant de la cursa, però el ritme, pròxim als 3 minuts per quilòmetre, era molt acces­si­ble per a Has­san, que mar­xava còmoda­ment al mig del grup cap­da­van­ter. De mica en mica es va anar incre­men­tant el ritme, i a tres vol­tes del final ja s’havia fet la selecció defi­ni­tiva. La neer­lan­desa Has­san encara va pas­sar cin­quena al toc de cam­pana, però la seva pro­gressió ja no va tenir atu­ra­dor i, una per una, va anar superant les seves rivals i va arri­bar ven­ce­dora amb 14:36.79, al davant d’Obiri (14:38.36) i l’etíop Gudaf Tse­gay (14:38.87). “No m’ho puc creure. Aquest matí he gas­tat molta ener­gia i estava una mica can­sada. No em podia creure el que m’havia pas­sat. Em sen­tia fatal i no em pen­sava que a la tarda seria capaç de ser cam­pi­ona olímpica”, va adme­tre Has­san. En tot cas, l’espec­ta­cle acaba de començar i la fon­dista neer­lan­desa, si es com­pleix el guió, tor­narà a sal­tar a la pista dime­cres en les semi­fi­nals de 1.500 m (12 h), diven­dres en la final (14.50 h) i dis­sabte, per rema­tar la feina, en la final directa de 10.000 m (12.45 h).