Aschwin Wil­de­boer feia una lec­tura rea­lista del setè lloc sig­nat en els 100 m esquena. Va adme­tre no haver arri­bat a Buda­pest «al cent per cent», en bona part a causa dels can­vis «força dràstics» rea­lit­zats en la seva pre­pa­ració. «Em cos­tarà deu o dotze mesos que el cos els assi­mili i sigui capaç de com­pe­tir d'aquesta manera», va expli­car el saba­de­llenc. No és casu­a­li­tat que hagi fet aquests can­vis durant el 2010, ja que el repte del saba­de­llenc va més enllà d'aquest euro­peu: «L'objec­tiu són els Jocs [Lon­dres 2012] i si havia d'aflui­xar una mica i fer can­vis era aquest any. És el risc que he cor­re­gut.»

Pel que fa les pro­ves que li que­den per nedar a Buda­pest (50 i 200 m esquena), con­si­dera que és difícil pre­veure com res­pondrà: «Si no estàs fi del tot poden pas­sar dues coses: o que el can­sa­ment s'apo­deri del cos o bé vagis entrant en forma.» Ahir va sen­tir-se còmode fins que als 75 metres de cursa es va que­dar «sense ener­gia». Un fet que no va pas­sar a Cami­lle Lacourt, que ha escla­tat a la pis­cina hon­ga­resa. Wil­de­boer n'és el pri­mer sorprès: «És cert que té classe, neda molt bé, però una millora així sorprèn molt. Ningú ho espe­rava.»