“Estic en el millor moment i vull aquesta Champions”

“Amb la tornada de Ferrão i Pito, hi ha més alegria en el grup, però haurem de ser molt competitius per superar el Benfica en la semifinal”

“Em considero un afortunat i he treballat molt per arribar fins aquí”

André Coelho, abans de l’entrenament de dilluns al Palau Blaugrana VÍCTOR SALGADO / FCB.

Tinc el doctorat en enginyeria civil , però el somni de la meva vida era ser professional del futbol sala

Xavier Agustí - barcelona

André Henriques Nunes Coelho (Viseu, 1993) és campió europeu i del món amb la selecció portuguesa, però el curs passat a Zadar va quedar a les portes de conquerir la UEFA Futsal Champions League en la seva primera temporada al Barça. A Riga ho tornarà a intentar per segon cop amb el Benfica, el club on va fer el salt al professionalisme (2017-20), com a primer rival en la semifinal de divendres (20 h). Amb el cap molt ben estructurat per la seva formació com a enginyer civil i amb els peus a terra, Coelho s’ha convertit en la posició de tanca en un jugador determinant en els esquemes de joc tant del combinat portuguès com al Barça de Jesús Velasco. El pas endavant a l’equip blaugrana s’ha vist recompensat amb la renovació fins al 2024.

Ja som a la setmana més important de la temporada, però sembla que no arriba en el millor moment per a l’equip.

Al revés. Arribem en el nostre millor moment. L’última derrota contra el Saragossa (0-3) segur que no va deixar bones sensacions als aficionats, però nosaltres sabem tot el treball que hem fet. Ja tenim Ferrão i Pito de tornada i es nota més alegria en el grup. L’equip està més complet, focalitzats en el partit contra el Benfica, i molt motivats i il·lusionats pel que ens espera.

En tot cas, a l’equip li està costant recuperar l’espectacular línia de joc de la primera part de la temporada.

És diferent, perquè des de principis d’any hem passat uns mesos molt durs físicament i mentalment, amb molts jugadors amb competicions internacionals de seleccions i moltes lesions. S’ha de destacar l’ajut que hem tingut durant aquest període dels jugadors del filial, però ara el grup ja està practicament complet i anem a buscar la Champions.

Si algú coneix el Benfica, és vostè. Què en destacaria?

És difícil destacar un punt fort, perquè té molt bones individualitats, amb jugadors acostumats a competir amb les seves seleccions. Ofensivament, té bons pivots i el joc de 4-0 també és molt fort. Pot ser un partit molt dur i haurem de ser competitius al màxim per poder guanyar la semifinal.

Hauria preferit un altre rival?

A partit únic, m’és igual, i a més juguem en un camp neutral. O sigui, que estem al 50-50.

I què en pensa, que es jugui a Riga? Semblava que la final a quatre seria a Portugal, pel fet de competir-hi el Benfica i l’Sporting.

No he jugat mai a Riga i no sé si hi ha gaire afició al futbol sala. Sí que sé que el pavelló és molt gran per gaudir de la competició, però és clar que si s’hagués fet a Portugal hi hauria molt ambient i les grades estarien plenes. S’ha decidit que es faci a Riga i allà anirem. Sé que des del club s’estan fent accions perquè també hi viatgin alguns aficionats culers.

En l’altra semifinal, entre l’Sporting i l’ACCS, el pronòstic sembla més clar.

En aquest moment, l’Sporting és el campió d’Europa, defensa el títol i per tant és el favorit. Però nosaltres ens hem de centrar en el Benfica, que serà molt difícil.

Què ha canviat l’André Coelho d’aquest curs respecte al de la temporada passada?

Ara estic molt més integrat. L’any passat va ser una mica dur, amb molts canvis. Un nou club, nous companys, una nova lliga, un nou país i qüestions del joc a les quals jo no estava acostumat. Crec que durant el curs vaig anar creixent i al final ja estava al meu nivell. Aquest any, Jesús Velasco m’està donant molta confiança per a tot. M’està ajudant molt a millorar, m’explica tot el que vol de mi i penso que estic en el millor moment de la meva carrera esportiva i tant de bo ho pugui rubricar amb la Champions.

El futbol sala portuguès és moda. Campions mundials, europeus i de la Champions de clubs. Sembla estrany que hagi sortit del seu país amb aquest panorama?

Sí, amb la selecció estan sortint les coses molt bé i el futbol sala està tenint un creixement brutal a Portugal. Però qui no vol jugar al Barça? Parlo per mi, però segur que un percentatge molt alt dels jugadors vol jugar al Barça; a més, la lliga espanyola és la millor del món. El Barça és el millor club del món per l’estructura, els aficionats i per tot. Per a mi és un somni ser aquí. Em considero afortunat i he treballat molt per arribar fins aquí.

Tinc entès que és enginyer civil. Què fa jugant a futbol sala amb la seva formació?

Potser sona una mica estrany. La veritat és que el futbol sala sempre havia estat el meu pla B. Quan estava a la universitat, jugava a la tercera divisió portuguesa i només soc professional des de fa sis anys, quan vaig fitxar pel Benfica. El pla A era estudiar i treballar d’enginyer. Quan estava al Braga, vaig acabar la carrera i el doctorat. Amb els estudis acabats, ara estic aprofitant el moment, perquè el somni de la meva vida era ser professional del futbol sala. En tot cas, em cuido molt físicament, intentaré allargar tot el temps que pugui la meva carrera esportiva i després ja recuperaré la meva faceta com a enginyer.

L’ha ajudat en alguna cosa la seva formació com a enginyer en el futbol sala?

Al revés. Penso que el futbol sala m’ha ajudat més en els estudis. Penso que és important per a un jugador que està en l’alta competició i ha d’estudiar tenir un bon ambient i unió en l’equip. Al Benfica, per exemple, hi havia altres jugadors d’handbol i de voleibol que estudiaven amb mi. A Portugal hi ha molts casos de jugadors que fan carrera dual. Al Barça, animo els més joves de la plantilla com ara Miquel Feixas i Bernat Povill perquè continuïn estudiant i no ho deixin.