El Barça arribava a la final a quatre de la UEFA Futsal Champions League de Riga amb moltes incògnites, més que res per l’estat de forma de tres jugadors clau que reapareixien després de les seves respectives lesions, i en surt amb la quarta corona europea al sarró i amb la certesa que aquest equip pot marcar una època. Amb la lliçó apresa de la semifinal contra el Benfica (4-3), el conjunt blaugrana va rubricar una final perfecta contra l’Sporting, el defensor del títol i que en cap cas va trobar arguments per respondre a la proposta dels de Jesús Velasco. El Barça, que es va treure l’espina de la final perduda a Zadar (4-3), va superar el rival en totes les facetes del joc i va segellar el seu quart títol en l’última dècada després dels conquerits a Lleida (2012), Bakú (2014) i Barcelona (2020).

Després d’una fase inicial de tempteig, el Barça va anar imposant el seu ritme de joc. Les primeres oportunitats ja van ser blaugrana. L’aspirant percudia més davant d’un campió més contemplatiu, que esperava l’errada del rival i que provocava més o menys perill en funció de si Zicky Té era o no en pista. La proposta catalana va trobar recompensa després d’una llarga assistència de Dídac. El seu destinatari va ser Sergio Lozano (15’), que va salvar la sortida de Guitta amb una subtil vaselina amb l’esquerra. El gol encara va generar més confusió a les files lisboetes i el Barça ho va aprofitar per marcar el segon (18’). Pito va recuperar la pilota i va sorprendre el porter rival amb un xut des de la frontal de l’àrea. Amb el 2-0 es repetia el parcial de la primera part de la final de l’any passat a Zadar. Però aquest cop el guió no tindria cops d’efecte després de la represa.