El pont de la justícia
Primera victòria d’etapa al Tour de França per a Fabio Jakobsen, que gairebé dos anys després de la terrible caiguda a Polònia, pot fer realitat el seu somni
Wout van Aert, segon per segon dia, aconsegueix posar-se el mallot de líder de la general
“Per a mi va ser un procés llarg, d’anar pas a pas. Soc feliç de poder continuar sobre la bici competint. El gran esforç que ha fet tota la gent que m’ha ajudat no ha quedat en no res. És un dia meravellós.” És la reacció de Fabio Jakobsen (Quick-Step) poc després d’aconseguir la seva primera victòria en el Tour, per la qual diu que feia quinze anys que somniava. El neerlandès (1996) va estar entre la vida la mort per la terrible caiguda en el Tour de Polònia el 5 d’agost del 2020, com a conseqüència de l’esgarrifosa topada amb Dylan Groenewegen –llavors en el Jumbo– i l’any passat es retrobava amb la victòria en la Vuelta, dos cops.
És el triomf que posa el colofó a la recuperació del velocista, molt superior en el desenllaç de la primera etapa en línia del Tour, de Roskilde a Nyborg, amb 18 quilòmetres per sobre el pont de Gran Belt que havia aixecat moltes expectatives per la possibilitat que el vent provoqués talls en el pilot. Al final foc d’encenalls i caigudes abans –Rigoberto Uran (EF Education) en l’aproximació– i després, ja a la zona de seguretat –últims 3 quilòmetres–, en què no s’apliquen les diferències i amb Tadej Pogacar creuant la línia d’arribada amb les dues rodes punxades per l’incident a 2,2. “Hi havia molta gent als vorals, ens recordava l’any passat i la caiguda de la primera etapa”, deia l’eslovè, sobre la massiva presència d’aficionats danesos seguint la cursa i l’antecedent del 2021 amb l’aficionada del cartell de cartró.
L’estructura arquitectònica que comunica les illes daneses de Selàndia i Fiònia és també el pont de la justícia per a Wout van Aert, segon en l’esprint i que gràcies a la bonificació es posava el mallot groc de líder l’endemà de veure com el seu compatriota Yves Lampaert –el Quick-Step, sense Mark Cavendish ni Julian Alaphilippe ja du dos de dos en victòries d’etapa– el deixava amb la mel a la boca quan el superava en la contrarellotge inicial a Copenhaguen, després que el triple guanyador d’etapa el 2021 –mont Ventor, contrarellotge el penúltim dia i l’esprint de París– fos el millor dels favorits i tingués coll avall ser el primer a dur el groc. Ara lidera la general i la regularitat.
“Crec que m’ho mereixo, ho he perseguit moltes vegades, i sembla que avui és el dia”, manifestava el vencedor de sis etapes, que vol mantenir el groc i, malgrat l’escàs marge –1 segon amb Lampaert i 8 amb Pogacar–, ho té de cara avui, el dia de les llambordes (etapa 5) i seria el final a la Planche des Belles Filles (7), el que podria comprometre el seu lideratge en un equip en què hi ha els segons de la general dels dos darrers anys, Primoz Roglic i Jonas Vingegaard.
El que celebrava el mallot de la muntanya com un triomf era Magnus Cort (EF Education), el primer a buscar l’escapada del dia i que s’enduia el punt en joc en cadascun dels tres ports de quarta. El pilot l’absorbia a 58 quilòmetres i l’últim supervivent de l’escapada, el noruec Sven Erik Bystrom (Intermarché), a 31,5.
Alejandro Valverde, atropellat
Alejandro Valverde ha passat la nit en observació a l’Hospital General Universitari Virgen de la Arrixaca, després de ser víctima d’un atropellament mentre s’entrenava a Múrcia, amb els seus companys habituals. El cotxe no es va aturar a socórrer les tres víctimes –l’excampió del món i dos ciclistes més– en un succés que es va produir en una carretera comarcal (RM-560) entre Alcantarilla i Javalí Viejo, a quarts d’una del migdia. El corredor murcià (1980), que competeix com a professional per últim any, no tenia fractures ni lesions, igual que els seus companys. A la tarda es va saber que el conductor (69 anys) del vehicle, que després es va entregar a la policia local, havia avançat el grup sense respectar la distància de seguretat i, en ser recriminat pels ciclistes, va fer marxa enrere, els va envestir i va fugir.