Pels camins del Tour 2022
Etapa 5. Lille/Arenberg-Porte du Hainaut
Des del març d’aquest any, cada primer dimecres de mes, els bombers de Lille assagen les sirenes d’alerta a la població, a causa d’aquests “temps particulars que estem vivint”, per tant, és probable que avui també sonin com una mena d’alerta afegida a l’inici d’aquesta etapa. El dimecres també és dia de mercat al barri vell i probablement algú estarà comprant els ingredients per fer l’hochepot, una mena d’escudella local o, posats a fer, un Coq à la bière per a celebrar que el Tour avui passa per aquí.
Cap de departament i d’una regió administrativa inventada recentment per la inesgotable capacitat embrolladora de l’estat jacobí, Lille deu els seus orígens al comerç i a la manufactura. Terra natal del General De Gaulle, la ciutat li dedica en homenatge la seva plaça major, la Grand Place. Lille també és la històrica capital del Flandes Gal·licant, o sigui, la part de Flandes que no ha pertangut mai al domini lingüístic flamenc.
Com totes les ciutats del nord i de l’est de l’hexàgon francès, Lille ha patit totes les guerres i ostenta el rècord –totes les ciutats de França n’ostenten com a mínim un– de ser la que ha patit més setges durant la seva història. Situada en la vall del riu Dêule, Lille és una ciutat policromàtica, polisèmica i polifònica. Aquí va néixer Philippe Noiret –l’Alfredo de Cinema Paradiso–, Louis Pasteur hi va exercir de professor de química i ha estat governada per alcaldes socialistes d’ençà que els més grans en tenen memòria. L’alcaldessa actual, Martine Aubry –filla de Jacques Delors– ja fa vint anys que ocupa l’hôtel de ville.
El Tour sortirà de Lille enfilant cap a Villeneuve-d’Ascq i després cap a Roubaix, capital ciclista indiscutible, meta clàssica de la París-Roubaix des del 1896, ha acollit el Tour 25 vegades i entre les seves instal·lacions esportives disposa d’un velòdrom cobert construït el 1935 que és un dels temples sagrats del ciclisme francès.
Tot seguit la capella de Sainte-Thérèse, obra de l’arquitecte suís Hermann Baur, veurà passar els ciclistes dirigint-se cap a la plana de Bouvines, on el diumenge 27 de juliol de 1214 va tenir lloc una batalla que va guanyar el rei de França i que es considera punt fundacional de la nació francesa.
Després el grup multicolor passarà a prop del molí de Vertain i per les viles de Pont-à-Marcq i Marchiennes i pel castell medieval de Montmorency, travessarà el canal de la Sensée i finalment rodarà damunt de les llambordes del tram de Wallers a Hélesmes, passant pel clàssic punt del pont Gibus.
I si finalment les llambordes ho permeten, el gruix del grup arribarà a La Porte du Hainaut al municipi de Wallers-Arenberg, una ciutat del Valenciennois, rica i orgullosa del seu passat miner. El jaciment d’Arenberg va ser explotat durant gairebé un segle (del 1899 al 1989) mitjançant l’extracció de més de 32 milions de tones de carbó. Amb els seus carrers de cases de maó vermell típiques de la regió i amb prop de 15 llocs declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, la ciutat va servir d’escenari de la pel·lícula Germinal (dirigida per Claude Berri el 1993) adaptació de l’obra d’Emile Zola.
D’aquí era fill Jean Stablinski, antic miner clandestí, guanyador de cinc victòries d’etapa del Tour entre 1957 i 1967. Campió del món el 1962, guanyador de la Vuelta el 1958, “Stab” també estava especialment motivat per la samarreta tricolor, que va vestir quatre vegades entre 1960 i 1964. No obstant això, mai va portar la samarreta groga del Tour. A la bretxa d’Arenberg, on es troba el sector de llambordes més famós del món, ara hi ha un monument en honor seu, commemorant el fet que el mateix Jean Stablinski va ser qui va proposar d’integrar-lo al recorregut de la París-Roubaix i que va ser el primer corredor de la història a fer-lo l’any 1968.
Un dels punts més visitats de la zona és el Terril 171, resultat de la concentració de l’extracció de carbó a la Fosse d’Arenberg. És un llarg munt d’escòries que ha conservat la seva morfologia original en forma de “llengüeta”. Vorejant la Mare à Goriaux, també es coneix com “la Digue d’Arenberg”. El pont que condueix des de la Fosse d’Arenberg fins al munt d’escòries encara és totalment visible. En aquest punt qualsevol visitant pot sentir encara –d’una manera semblant a aquell replicant de Blade Runner– com les gotes de suor dels miners encara brillen entre les llàgrimes de pluja damunt dels terrossos d’escòria de la Porte du Hainaut.