La quarta era la bona
Primera victòria per a Wout van Aert, que, després de ser segon en les tres primeres etapes, arriba en solitari a la meta i amplia en 18 segons el seu marge en la general
L’etapa de les llambordes, avui, obre la lluita entre els favorits
“No m’esperava estar sol en aquell moment, em semblava impossible poder arribar a la meta, però quan m’han dit que els caps de files estaven sans i estalvis ho he donat tot”, explicava Wout van Aert sobre el moment clau del seu triomf d’etapa al Tour, el primer en la seva quarta participació després de ser segon en les tres primeres etapes, a Dinamarca. El líder de la general va dir que el groc li havia donat ales –el seu patrocinador personal estarà satisfet– perquè coronava primer i en solitari l’última ascensió de quarta categoria, amb només Adam Yates (Ineos) i Jonas Vingegaard (Jumbo) seguint-lo fins als últims metres. Era la mateixa tàctica que va fer el Jumbo en la primera etapa de la París-Niça al març, quan Laporte, Roglic i Van Aert arribaven tots tres sols a la meta.
Ser segon
Van Aert va pujar a 32,3 km/h de mitjana, en els últims 15 quilòmetres anava a 54,3 i va arribar als 83,9. Literalment va volar i, entre la diferència i la bonificació, ampliava en 18 segons el marge en la general. Jasper Philipsen (Alpecin), que es pensava que era el guanyador de l’etapa a l’esprint, va tornar a donar notorietat al segon d’una etapa en què Magnus Cort (EF) va tornar a acaparar els focus. Anthony Perez (Cofidis) era el primer a buscar l’escapada i el danès s’hi enganxava per acabar superant el rècord de Federico Bahamontes. L’escalador manxec, sis cops vencedor de la muntanya en la cursa francesa, era fins ahir l’únic a coronar primer els set primers ports del recorregut (1958). És clar que en lloc de 4a categoria eren cims amb cara i ulls, als Pirineus: Aubisca, Aspin, Pèira Sorda, Ares, Portèth d’Aspèth, Col du Vent i Rogues. Perez, a 5:16 de Wout van Aert en la general, se situava líder virtual superant els 7 minuts de marge mentre Cort seguia monopolitzant els punts de la muntanya fins al penúltim (l’onzè en tot el Tour), en què, un cop coronat (a 47,9 km), deixava el francès sol a 44,8 amb menys d’un minut i mig sobre el pilot, que l’atrapava a 11,4 amb els Jumbo contraatacant l’acceleració dels Ineos.
Els candidats a disputar la general tenen l’etapa d’avui assenyalada pel perill de quedar descartats pel groc. Hi ha onze trams de llambordes, tots de més d’un quilòmetre i situats en la segona meitat del recorregut, els últims 80 quilòmetres. Mathieu van der Poel (Alpecin), que fa un any liderava la general i que ara s’ha mantingut en un segon terme, és el gran favorit al triomf. El Tour té demà l’etapa més llarga (219,9 km) i amb tres ports en els últims 20 i, divendres, la Planche des Belles Filles és el primer final en alt amb 7 km al 8,7% i rampes de fins al 24 al final. Pel cap de setmana, dues etapes de mitja muntanya entre França i Suïssa.
L’autor de l’atropellament a Alejandro Valverde era guàrdia civil
L’acusat d’atropellar Alejandro Valverde i dos companys més dissabte a Javalí Viejo és un jubilat de 69 anys que havia estat guàrdia civil. L’home, de 69 anys, podria ser condemnat a 4 anys de presó, acusat d’un delicte contra la seguretat viària, lesions i abandonament del lloc del sinistre. “Està assimilant el que ha passat, ha estat 45 hores detingut i pren medicació oncològica”, diu la seva advocada, segons la qual no hi va haver intencionalitat, tot i aturar el vehicle després d’avançar els ciclistes sense respectar la distància de seguretat i, en sentir com l’increpaven, fer marxa enrere, atropellar-los i fugir. Hores després s’entregava a la policia local quan Valverde (1980) estava ingressat en observació.
