Wout van Aert s’estrena al Tour després de tres segons llocs
Setè triomf d’etapa per a Wout van Aert al Tour, el primer en la seva quarta participació després de ser segon en les tres primeres etapes, a Dinamarca. El líder de la general és el vencedor de la quarta etapa, la primera a França de 171.5 quilòmetres amb sortida des de Dunquerca fins a Calais i amb sis ports, tots de quarta categoria; l’últim dels quals coronat a 10,8 de meta.
Anthony Perez (Cofidis) era el primer en buscar l’escapada i s’enduia amb ell el protagonista del Tour en l’inici a Dinamarca, Magnus Cort (EF), en busca dels punts de la muntanya. El danès superava el rècord de Federico Bahamontes. L’escalador manxec, sis cops vencedor de la muntanya en la cursa francesa, era l’únic capaç de coronar primer els set primers ports del recorregut (1958). És clar que enlloc de 4a categoria eren cims amb cara i ulls, als Pirineus: Aubisca, Aspin, Pèira Sorda, Ares, Portèth d’Aspèth, Col du Vent i Rogues.
Perez, a 5:16 de Wout van Aert en la general, es situava líder virtual amb la diferència superant els 7 minuts mentre Cort seguia monopolitzant els punts de la classificació de la muntanya fins el penúltim, en què un cop coronat (a 47,9 km) el francès es quedava sol a 44,8 amb menys d’un minut i mig sobre el pilot, que l’atrapava a 11,4 amb els Jumbo contraatacant l’acceleració dels Ineos.
Wout Van Aert coronava primer i en solitari la darrera ascensió de quarta categoria, amb només Adam Yates (Ineos) i Jonas Vingegaard (Jumbo) seguint-lo fins els últims metres. Una tàctica calcada a la que van fer en la primera etapa de la París - Niça al març, quan Laporte, Roglic i Van Aert arribaven els tres sols a meta.
El mallot groc, rodant a 70 km/h, tenia 16 segons a 8 quilòmetres i 22 a 7 i aconseguia arribar sol a meta amb 8 segons de marge respecte el pilot encapçalat per Jasper Philipsen (Alpecin), que es pensava que era el guanyador de l’etapa.