Els germans bascos
Adam Yates (UAE) és el primer mallot groc del Tour, després de jugar-se el triomf d’etapa a Bilbao amb el seu bessó, Simon Yates (Jayco). Pogacar és tercer i Mas ha d’abandonar
Adam Yates (UAE) i Simon Yates (Jayco), els dos bessons que van fer-se famosos per no voler córrer amb l’Sky i que el proper 7 d’agost celebren el seu 31è aniversari, són els primers germans que fan primer i segon d’etapa al Tour des que Andy i Fränk Schleck ho van aconseguir en la divuitena el 2011. Aquella edició la va guanyar Cadel Evans i va ser l’última abans que l’estructura britànica sumés el primer dels seus set triomfs a París, l’últim dels quals Egan Bernal el 2019 la passada dècada. Simon no s’ha mogut de l’equip australià –va guanyar la Vuelta el 2018– i Adam sí que va acabar fitxant per l’equip britànic, amb qui va guanyar la Volta el 2021 –podi íntegre d’Ineos– i fins i tot va liderar la general del Tour el 2020, quan encara el Mitchelton –és el mateix equip australià en què encara corre Simon– es va posar el groc a Laruns el 6 de setembre en l’etapa 9. La d’ahir és la primera victòria d’etapa a la cursa en un territori, el basc, on ja va guanyar la Clàssica de Sant Sebastià el 2015 i sense alçar els braços al Boulevard perquè estava demanant al director per l’auricular qui tenia al davant.
L’ara gregari de luxe de Tadej Pogacar, que posa de manifest la potència dels corredors que envolten el doble campió en l’objectiu de tornar a arribar de groc a París, es va endur l’eslovè i Vingegaard a roda quan quedaven 500 metres per coronar el mur de Pike (3a), la cinquena cota del dia en un recorregut que va servir per homenatjar el ciclisme basc, tan ben representat per l’afició que es va aplegar a Bilbao i a les carreteres. Victor Lafay (Cofidis) els acompanyava i, a dalt, era Simon qui es va afegir a la festa quan el danès s’havia negat a distanciar-se de la resta de favorits passant relleus a Pogacar. Els dos germans van agafar uns metres a la baixada, quan faltaven nou quilòmetres i amb un grup de tretze homes que a un quilòmetre i mig encara estaven a 20 segons. Simon, a qui es considera més ràpid en el cos a cos, no va aguantar la roda d’Adam a 400 metres i va cedir quatre segons mentre que Pogacar va entrar el primer del grup perseguidor aixecant els braços, content per la victòria i el lideratge del seu company –premi a la combativitat– i per treure quatre segons de bonificació al seu rival més directe.
L’altra cara de la moneda és per a Enric Mas i Richard Carapaz, que van caure a 23 km de meta al final de la penúltima baixada, Vivero (2a). El balear del Movistar va haver d’abandonar amb fractura a l’espatlla dreta mentre que l’equatorià va arribar a 15 minuts d’Adam Yates malgrat el cop al genoll i la conseqüent fractura que li impedia sortir avui.
A l’atac
“No podem demanar res més en aquesta primera etapa, hem estat tots molt bé i guanyem l’etapa amb l’Adam i Pogacar esgarrapa uns segons” reaccionava Marc Soler a l’arribada, on reconeixia que els primers plans no passaven per atacar en la baixada de Pike sinó pujant el Vivero tal com va fer en un primer moment Mikkel Bjerg en la quarta pujada del dia i la de més categoria.
L’escapada havia servit per repartir els primers punts de la muntanya en les dues primeres cotes, però seria Powless (EF) al penúltim qui pujaria al podi a posar-se el mallot puntejat. Simon Yates durà el verd avui i Pogacar el blanc de millor jove per 52a etapa seguida, la primera de les dues que superen els 200 km i de nou de mitja muntanya, aquest cop amb el Jaizkibel des d’Hondarribia (2a). La pujada que sol ser decisiva en el desenllaç de la Klasikoa es fa en el sentit contrari (8,1 km al 5,1%), té bonificació i des d’abans-d’ahir al migdia no s’hi pot accedir en cotxe.