Vitòria en català, Gasteiz en basc i Vitòria-Gasteiz en la seva denominació oficial, és la capital del territori històric d’Àlaba i la seu del govern basc. Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre que comença a encaminar-se cap al Mediterrani i el vessant cantàbric deutor de l’Atlàntic, Vitòria es desplega damunt d’un turó que domina la vall del Zadorra.

Avui els ciclistes sortiran d’aquí, concretament des de Mendizorrotza, on hi ha l’estadi del Deportivo Alavés i l’esplanada del Recinto Ferial, sota l’ombra d’un promontori erm que els vitorians anomenen Monte de la Tortilla. El grup es dirigirà primerament cap a la catedral de Maria Immaculada, la “nova”, en contraposició a la “vella” de Santa Maria que està fora de servei; després faran una marrada pel barri vell, pel davant de la plaça de la Virgen Blanca i deixant de costat la plaça d’Espanya.

Només sortir de Vitòria, s’encaminaran cap a Burgelu i el monestir d’Estibaliz, l’embassament d’Urrunaga i passaran per Alegría-Dulantzi i Legutio, on hi ha la fàbrica de naips d’Heraclio Fournier, fabricant de la famosa baralla espanyola i proveïdor homologat de tots els casinos del món. Deixant enrere la fàbrica, començaran a baixar cap a Arrasate, ja a Guipuscoa, el nucli fabril per excel·lència del País Basc, on van néixer marques com Eroski, Fagor i Mondragón.

A Oñati la cursa començarà a pedalar cap al coll d’Udana i després el d’Aztiria, per baixar immediatament cap a Olaberria, el poble de Txiki Begiristain, jugador de la Real Sociedad i del Barça, i Beasain, bressol de Karlos Arguiñano, cuiner, i de san Martin de Loinaz, màrtir; una població que es dedica bàsicament a la construcció de ferrocarrils, en una comarca que és també la zona de producció de l’Idiazabal, un formatge elaborat amb llet d’ovella de les races Latxa i Carranzana.

Després els ciclistes aniran cap a Ordizia, d’on era Andrés de Urdaneta, monjo i navegant que va descobrir la ruta marítima més curta entre Mèxic i Filipines, i un altre fill del país, Luciano Montero, que va participar en el Tour del 1934. Ja en el darrer tram de l’etapa els ciclistes passaran per la vila de Tolosa i després per Anoeta, indret que la gent del Tour coneix perfectament per ser el poble d’Abraham Olano.

Però, ja en el darrer tram de l’etapa, les referències i els noms es van acumulant: Julen Lopetegui, exfutbolista i l’escriptor Bernardo Atxaga a Asteasu, el cantant Paco Ibañez a Aduna –on va passar la infantesa–, l’escultor Eduardo Chillida a Hernani, els ciclistes Domingo Perurena i Miguel Maria Lasa a Oiartzun, Martín Berasategui i Pedro Subijana cuiners instal·lats a Hondarribia, i tot això abans d’arribar a San Sebastián-Donostia, davant del Kursaal, just abans que s’encenguin els llums daurats de la platja de la Concha i la vida es faci més plaent, i ressoni, encara que sigui per un instant, un poema de Celaya, com un pols que colpeja les tenebres.