El Tour ho és tot
L’esdeveniment esportiu més important després dels Jocs i el mundial de futbol comença avui al País Basc
Tres catalans i els tres últims guanyadors a París a la línia de sortida, al·licients de la 110a edició de la prova
El Tour de França és la cita esportiva de l’estiu, el retorn a tots els passats més o menys pretèrits que tenen en comú les etapes vitals des de la més tendra infància. És igual que no se’n sàpiga ni un borrall, de ciclisme: el seguiment de la cursa i de tot allò que l’envolta es converteix en el fil musical de les tardes de calor. La globalització ha fet que l’esdeveniment esportiu més important després dels Jocs i el mundial de futbol, que a més es fa cada any i no cada quatre, arribi a tots els racons del planeta.
La cursa de la qual tots tenim records celebra el 120è aniversari i arribarà a París després de 3.405 quilòmetres passant per les cinc principals serralades de la geografia francesa: els Pirineus, el massís Central, el Jura, els Alps i els Vosges. 22 són contra el crono, una CRI amb final que puja. És la xifra més baixa des que n’hi ha, el 1934. El 2015 la individual era de 13,8, però n’hi havia una d’equips amb 28.
Groc
El Tour, doncs, és més que mai per a escaladors. I això explica que hi hagi tres catalans, una multitud insòlita des del 2013, amb Purito, Losada i Flecha. El Movistar disposa d’Antonio Pedrero per la seva fiabilitat mostrada en cinc edicions del Giro quan la carretera es torna més exigent. El debutant de Terrassa és una assegurança per a Enric Mas, com David de la Cruz (Astana) per a Alexei Lutsenko. Marc Soler (UAE) torna a córrer després de la fractura en un dit que li va impedir acabar la Volta al País Basc a l’abril. I ho fa donant suport a Tadej Pogacar (1998), que busca el seu tercer triomf després de caure al parany dels Jumbo l’any passat als Alps, quan era superior als rivals però va voler respondre als atacs de Primoz Roglic –vencedor de l’últim Giro– i Jonas Vingegaard ho aprofitava per inscriure el nom d’un danès en el palmarès per primer cop des de l’any que va néixer (1996), quan era Bjarne Riis qui posava fi a l’hegemonia de Miguel Indurain.
L’eslovè, lesionat per Sant Jordi en la Lieja-Bastogne-Lieja, quan havia dominat el calendari del World Tour des del febrer, té aquest any un equip molt més robust que l’acompanya, perquè, a més del vilanoví, té Adam Yates, Mikkel Bjerg i l’incombustible Rafal Majka. No és el cas de Vingegaard, aclaparat durant setmanes per la victòria de l’any passat quan partia amb una bicefàlia amb Rogla i que ho haurà de fiar quasi tot a Sepp Kuss.
Puntejat
Etapes curtes –només dues per sobre dels 200 quilòmetres–, de les quals vuit són de muntanya i quatre acaben en alt. Trenta ports de primera, segona o hors categorie –rècord– que són un caramel per als aspirants al podi. Mikel Landa (Bahrain); el guanyador del Giro el 2022, Jay Hindley (Bora); el campió olímpic Richard Carapaz, ara a l’EF, i els francesos David Gaudu (Groupama) i Romain Bardet (DSM). El rendiment de l’únic colombià coronat a París, Egan Bernal (1997), en la seva tornada a una cursa de tres setmanes des de l’accident del gener de l’any passat és una incògnita. El guanyador del 2019, que des de llavors havia guanyat el Giro –tenia al costat Daniel Feilpe Martínez, com ara–, tindrà amb l’Ineos el campió olímpic d’XCO Tom Pidcock –candidat a ser el primer mallot groc, com Julian Alaphilippe (Soudal)– i l’andalús Carlos Rodríguez, objectiu del Movistar per al 2024. El gran absent, Chris Froome, a qui l’Israel no ha convocat.
Verd
El Tour és espectacle en tots els àmbits i cinc arribades a l’esprint són suficients per veure les últimes victòries de Mark Cavendish (Astana), que vol ser qui més etapes hagi guanyat –en té 34 com Eddy Merckx– i Peter Sagan (TotalEnergies), qui ha guanyat més cops la regularitat (7). Fabio Jakobsen (Soudal) és aparentment el més fort, amb el permís de Jasper Philipsen (Alpecin), que té Mathieu van der Poel al costat. Ell i Wout van Aert (Jumbo) en una mateixa cursa són la màxima garantia que pot passar de tot. De moment, els velocistes s’han d’esperar a Baiona demà passat i quan s’hagin superat els cinc ports d’avui i els cinc de demà.
