Abans que res els aclariments terminològics: el primer nom de la ciutat era Aquae Tarbellicae, que significa “les aigües del Tarbelli” pels romans que l’havien convertit en la capital del pagus. El nom esdevindrà successivament Acqs, d’Acqs, i finalment Dacs en occità i Dax en francès. És una ciutat de la Chalossa, a la Gascunya, Occitània, al departament de les Landes, situada a l’esquerra de l’Ador, un riu relativament modest que neix al coll de Tormalet.

Aquesta etapa, bàsicament plana, sortirà d’aquí, terra de foie gras, magret d’ànec, confit d’ànec, aviram i vedella de la Chalossa, salmó de l’Adour, espàrrecs i kiwis, tourtière (un pastís de carn), pastís landais (un brioix perfumat amb licor), Armagnac, Floc de Gascogne (una mistela), vins de Tursan, vins de les sorres i Coteaux de Chalosse. Cada terra fa sa guerra i aquí no es poden deixar mai al marge les especialitats gastronòmiques locals, encara que siguin tan recents com el cultiu del kiwi, etiquetat amb denominació d’origen de l’Adour.

El grup passarà per Montfort-en-Chalosse, per Mugron i per la ciutat històrica de Saint-Sever, amb una abadia benedictina i un convent dels jacobins. Després, a Villeneuve-de-Marsan, ens podríem aturar –nosaltres, els ciclistes no– al restaurant Darroze, reducte d’una gran família de cuiners de les Landes. Tot seguit, a Labastide-d’Armagnac, caldrà encendre una espelma o un ciri a la capella de Notre-Dame des cyclistes. Cal afegir que al departament de les Landes també hi ha altres santuaris esportius: les capelles de Notre-Dame-de-la-Course-Landaise a Bascons i Notre-Dame-du-Rugby a Larrivière-Saint-Savin.

La carrera continuarà cap a Barbotan-les-Thermes, ja en el Gers. Una estació termal on durant el segle XVI, gent il·lustre va venir aquí per curar els seus dolors osteoarticulars i artrítics, com el mariscal Blaise de Monluc, Montaigne o Enric de Navarra. És una de les poques estacions que poden tractar simultàniament afeccions venoses i reumatològiques.

Pedalant pràcticament en pla, el gran grup farà una marrada cap a Eauze i Correusan, viles de pedra picada, i Vic-Fezensac el poble de Jean Castex, que fou batlle de Prada del Conflent i primer ministre del president Macron. Després continuaran en punt mort cap a Dému, on hi ha el punt culminant de l’etapa, un turonet de 218 metres amb prou feines més alt que la torre del poble, que alberga, com a curiositat local, el mecanisme d’un rar rellotge comunal. A partir d’aquí els corredors ja es començaran a organitzar per l’esprint final.

A Nogaròu la cursa recordarà a Luis Ocaña (pronuncieu Ocana), guanyador dues vegades del Tour, que va viure a Caupenne-d’Armagnac fins a la seva tràgica mort el 1994. Ocaña va donar suport a Jean-Marie Le Pen, participant activament el 1988 en la campanya presidencial del líder del Front Nacional. Però, a més, a Nogaròu hi ha també una col·legiata romànica i una Notre-Dame des pilotes, dedicada als pilots que corren en les curses automobilístiques organitzades en el circuit local. Però, per acabar la jornada, oblidarem tot això i alçarem un got de Floc de Gascogne, o d’Armanyac, per qui tingui gustos més exquisits, i brindarem pels cadets de Gascunya.