«Se sent dir que aquesta cursa ciclista és una prova esportiva. –Deia Josep Pla– Jo no ho crec. Seria més lògic dir que és la pena més forta a treballs forçats. La volta a França amb bicicleta hauria d’ésser feta pels presidiaris de Figueres i llavors tothom trobaria, encara que és massa fort i massa cruel.» Avui és l’etapa del Tormalet, així que poca broma.

La cursa sortirà de Tarbes, que Utrillo va recrear –a través d’una postal– l’any 1935. La seva pintura representa la catedral de Notre-Dame-de-la-Sède i la Prefectura sota la neu. Ens trobem en la tercera i última època del pintor: el període “colorée”. Un segon quadre d’Utrillo als Alts Pirineus, pintat l’any 1927 és el de l’església de Sère, prop de Luz, per on avui també passaran els ciclistes.

Ja ha quedat clar que Utrillo no va posar els peus a Tarbes i probablement Pla tampoc, però Tarbes sí que fou el bressol de Théophile Gautier i en guardava bons records: «El record de les siluetes de muntanyes blaves que hom descobreix al final de cada carreró i dels rierols d’aigua corrent que, entre la verdor, travessen la ciutat en totes direccions, no m’ha sortit mai del cap i sovint s’ha suavitzat en hores de somni».

A Tarbes també hi ha la casa natal del mariscal Foch i la casa on va viure, refugiada durant la guerra, la cantant Barbara. Va ser a Tarbes, un bon dia, o potser una nit, on va passar els pitjors moments de la seva vida, que la van inspirar a escriure L’àguila negra, una cançó que es va negar repetidament a cantar a Tarbes.

Després de tot això, poques coses ens queden per dir del recorregut: en primer terme Tournay, Capvern-les-Bains, Sarrancolin, Beyrède i Arreau, terra de Cagots que Pio Baroja retratava de cara ampla i galindona, esquelet fort, pòmuls sortints, distància bicigomàtica forta, grans ulls blaus o verds clars, una mica oblics. Crani braquicèfal, pell blanca, pàl·lida i pèl castany o ros. Hi ha vells de Bozate –deia Baroja– que semblen retrats de Dürer. Després d’Arreu els ciclistes ja es comencen a preparar per a l’ascensió al coll d’Aspin, un primer esglaó del Tormalet, que ja s’albira en la distància. Els corredors han travessat aquest gegant del Tour 84 vegades.

Després ja és qüestió d’anar baixant, cap a Barèges, Luz i Pierefitte, tot de pobles amb les seves esglesioles, les seves aigües termals i els seus clubs de rugbi. Fins a arribar finalment a Cauterets, 870 habitants, església, aigües termals i un club d’hoquei sobre gel. Victor Hugo hi va fer estada l’estiu de 1843, però Hugo, que viatjava sota un àlies, va aconseguir passar tan ben desapercebut que el poble va tardar fins al 1890 a saber que havia vingut. Hugo va viure la vida dels que prenen les aigües, en una gran casa una mica separada, molt a prop de l’església. En el seu quadern va escriure una història enigmàtica: l’entrada a Cauterets del senyor Michel, un personatge que porta una gran gorra que li oculta la cara. Poseu Digne en lloc de Cauterets, vestiu-lo d’una altra manera, però mantenint la gorra, i tindreu un altre personatge, que canviarà de nom diverses vegades i que finalment serà el Jean Valjean dels Miserables.