Saint-Léonard-de-Noblat és un poble rural a l’òrbita de Llemotges, recordat bàsicament per ser el bressol de Joseph-Louis Gay-Lussac, que fou un destacat químic i físic francès. Descobrí la llei de l’expansió dels gasos i el seu nom és un dels 72 que estan inscrits a la Torre Eiffel. Des del 1935, per decisió de la Unió Astronòmica Internacional, un cràter de la Lluna porta el seu nom, situat en els estreps meridionals de la serralada denominada Montes Carpatus. En el cementiri comunal hi ha enterrats el filòsof Gilles Deleuze i el ciclista Raymond Poulidor, també conegut pel sobrenom de Poupou, que va passar a la posteritat com l’etern segon, ja que va acabar el Tour de França tres vegades al segon lloc, i cinc vegades en tercer lloc.

Pels corredors del Tour, sortir un diumenge del poble de Poupou per iniciar la cursa cap al Puèi Domat, no és una banalitat, tots ells volen ser els primers i, qui més qui menys, ja anirà a l’avançada a Saint-Julien-le-Petit i no s’adonaran de la silueta del Château de Trasrieux, ni de la torre de Peyrat, ni del Château de Vassiviere, just al costat d’un llac artificial.

Quan arribin a Royere ja seran a la Creuse. Passaran per Gentioux, per La Nouaille i per Felletin, després per Saint-Frion i Croqc, i ja seran al departament de Puy-de-Dôme –quan parlem del departament, poseu-hi guionets–, el Puig de França, terra de formatges: Bleu d’Auvergne, Cantal, Fourme d’Ambert, Salers, i Saint-nectaire. Però encara hauran de continuar travessant els poblets de la ruta, primer Saint-Avit, després Pontaumur, Bromont, Pontgibaud i Volvic. Volvic és coneguda internacionalment per la producció de la seva aigua embotellada i també per la seva pedra. Finalment, els ciclistes travessaran Clermont-Ferrand, la terra de Vercingétorix i d’André et Édouard Michelin, abans d’encarar-se definitivament cap al camí d’ascensió al Puèi Domat.

El Puèi Domat és una cúpula de lava traquítica situada al Massís Central, a uns quinze quilòmetres de Clermont-Ferrand, té uns onze mil anys i és un dels volcans més joves de la cadena dels Puèis. Està catalogat com a Patrimoni de la Humanitat des de l’any 2018. Des del cim, en un dia clar, es pot veure el Mont Blanc. A redós de la muntanya hi viu una espècie de serp verinosa de la família dels vipèrids, l’escurçó europeu (Vipera berus) i l’Apol·lo (Parnassius apollo), una papallona expressament protegida.

El Tour torna a pujar al Puèi Domat després de trenta-cinc anys de no fer-ho, a causa d’un nou traçat de la carretera que feia gairebé impossible organitzar una meta. L’ascensió més recordada del Tour va ser la del commovedor mà a mà entre Raymond Poulidor i Jacques Anquetil, les imatges d’aquest duel –que la final va guanyar Poupou– es troben entre les icones de la història del ciclisme. El Puèi Domat és una terra de meravelles. Sota l’herba suau dels túmuls, entre les ruïnes d’un antic temple dedicat a Mercuri, dormen pedres que conserven les ferides de la Història, però també les llàgrimes, les rialles i els ecos dels crits de tots els ciclistes que han arribat al cim, des d’on es pot ben dir que, des de Vercingetòrix fins a Poulidor, dos mil anys us contemplen.