Pels camins del Tour 2023
Etapa 13. Châtillon-sur-Chalaronne - Grand Colombier
Châtillon és un poble discret, però amb un cert encant. Capital de la Dombes, una regió natural solcada per innumerables rius i estanys. Un mercat cobert del segle XV allotja cada dissabte els comerciants que hi aporten els seus productes: carpes de la Dombes, granotes, goujonnettes de peix d’estany, aus aquàtiques i una mena de bescuits de safrà que aquí s’anomenen Painillons, i també vins de Bugey, blancs, escumosos, rosats i negres. En el record de la població hi plana la memòria de Sant Vicenç de Paül, que hi va fundar l’orde de la caritat, però també els fets que s’hi van produir el 20 de juliol de 1994 quan Guy Demule, un fuster de 37 anys, especialitzat en la fabricació i instal·lació de cuines, va matar amb un rifle, successivament, la seva dona Jacqueline, els seus quatre fills de tretze, deu, nou i tres anys, una seva amiga i, finalment, va acabar girant l’arma de foc contra ell mateix. Els gendarmes van trobar una carta en què l’artesà parlava de “la complexitat de la seva vida personal”.
D’aquest racó de món sortirà avui el Tour, per dirigir-se una mica cap a Lió, però després girarà cap a la Savoia. Els ciclistes passaran per Bouligneux, Villars i per Le Montellier, d’on era la família Berliet, fabricants de camions. Després vindrà Chalamont i Saint-Maurice-de-Rémens, on Antoine de Saint-Exupéry va passar gran part de la seva infantesa. El nom de “Saint Ex” apareix al monument als difunts de Saint-Maurice-de-Rémens, com el dels altres fills del poble que van morir per França.
Per agafar arrencada cap al Jura, els ciclistes abans hauran de passar per Ambérieu, un important nus ferroviari que després de la guerra va rebre el sobrenom d’Ambérieu la Rebelle. Una estela prop de l’estació recorda la gesta del 7 de juny de 1944, una operació orquestrada pels cheminots i els maquisards contra l’exèrcit alemany. Avui, que és el 14 juillet, va bé recordar aquesta mena de coses.
Tot seguit la ruta continuarà encara pel Bugey, passant per Saint-Rambert, on hi ha una abadia, per Tenay i pel Plateau d’Hauteville, on hi ha una altra abadia. A Valromey-sur-Séran hi trobaran un château i la cosa es començarà a complicar perquè venen pujades. Però abans, a l’entrada de Culoz (pronuncieu “Culó”), domina amb orgull el Château de Montvéran, una joia de l’arquitectura del segle XIV. Construït per Pierre de Luyrieu, el castell ha mantingut el mateix aspecte des del seu origen, a excepció de les torres restaurades després de la Revolució. Ha allotjat diversos personatges il·lustres dins les seves muralles: el conestable de Borbó s’hi va refugiar quan va abandonar el Regne de França; els germans Serpollet hi van treballar amb el seu pare abans de convertir-se en els precursors de l’automòbil; Serguei Prokófiev va triar aquest escenari el 1929 que va afavorir la seva inspiració; Henriette d’Angeville, que va pujar al Mont Blanc l’any 1838, també va ser habitual a Montvéran.
Però als ciclistes els espera al final el Grand Colombier, un mamellot del Jura de 1.534 metres. Des del seu cim, és possible veure el congost de l’Écluse, el Vuache i el Salève, el llac Léman i Ginebra, els Alps Bernesos (inclosos l’Oldenhorn i els Diablerets), l’altiplà de Glières, les Dents del Midi, el llac d’Annecy, Semnoz i Parmelan, el massís dels Aravis, el Mont Blanc, la Vanoise, les Bauges, el massís de Belledonne i el de Chambaran, Lió, i el massís del Pilat al Massís Central. Amb el bon temps, es poden veure el Vercors, l’altiplà de Vans i les muntanyes de l’Ardèche, les muntanyes del Forez, el Chasseral, al Jura suís, i, fins i tot, l’ombra del dia anterior si et poses de puntetes i encara no s’ha esborrat del tot entre els núvols que es passegen damunt dels espadats. Gustave Courbet, que tenia molt clar quin era l’origen del món i la complexitat de la vida, va pintar aquests paisatges.