Kiptum obre una nova era
El fondista kenyà de 23 anys tomba la barrera de les 2h01 en la marató de Chicago i trenca l’hegemonia del binomi Kipchoge-Berlín en la distància
El nou plusmarquista demostra que té un registre inferior a les 2 hores a les cames
El kenyà de 23 anys Kelvin Kiptum va encetar diumenge a Chicago una nova era en la marató. La nova plusmarca mundial en la distància (2h00:35) tombava per primer cop la barrera de les 2h01 i trencava el binomi format per Eliud Kipchoge i Berlín, que havien monopolitzat el rècord dels 42,195 km en l’últim lustre. De fet, la capital alemanya es mantenia impertèrrita en la taula de rècords de la marató masculina des que el 2003 el kenyà Paul Tergat va aturar el cronòmetre en 2h04:55. Des d’aleshores, l’etíop Haile Gebrselassie, en dues ocasions, i els kenyans Patrick Makau, Wilson Kipsang, Dennis Kimetto i el mateix Eliud Kipchoge, per partida doble, havien rebaixat la plusmarca al costat de la Porta de Brandenburg. Kiptum ha trencat aquest monopoli amb la fita de Chicago i obre nous horitzons en la prova, a tocar del mur de les dues hores.
La irrupció de Kiptum en la marató no fa ni un any a València ja va sacsejar l’univers atlètic. El fondista kenyà es va convertir a la capital del Túria en el debutant més ràpid de la història en la distància (2h01:53). El santpolenc Marc Roig (1984), responsable de la contractació d’atletes d’elit a València i establert a Kenya des de fa més d’una dècada, li va obrir les portes de la marató i no amaga l’admiració pels seus progressos. “Hem conegut maratonians de tota mena. Ja n’hi ha hagut d’altres que han tingut estrenes brutals i als quals després els ha costat mantenir el nivell. Amb Kiptum, en canvi, en cada marató ens impressiona més. I no és només per les marques, sinó per la seva manera de guanyar. A Londres, sota la pluja, va destrossar els rivals i els va avantatjar pràcticament de 3 minuts, i a Chicago, encara més. Va ser una brutalitat”, remarca Roig, que entre les seves moltes facetes té la de ser fisioterapeuta del grup d’entrenament d’Eliud Kipchoge a Eldoret (Kenya).
Un canvi demolidor
Un altre fet distintiu en Kiptum és la seva estratègia de cursa. En les tres maratons va seguir el mateix guió: un atac demolidor a partir del quilòmetre 30 que deixa els rivals sense resposta. “Com a aficionat i corredor de maratons, sorprèn per la seva capacitat de canviar de ritme al voltant del quilòmetre 30. Al principi podia semblar que no anava de debò, però s’ha demostrat que sí”, remarca Roig. A Chicago, per exemple, els parcials més ràpids de cada 5 km van ser del 30 al 35 (uns 13:51 definitius) i del 35 al 40 (14:01). Les 2h00:35 suposen una mitjana de 2:51 al quilòmetre. El mateix Kiptum va quedar sorprès pel seu registre: “Sabia que algun dia podria superar el rècord del món, però no comptava que fos avui a Chicago. L’objectiu era rebaixar la marca del circuit”, va admetre el nou plusmarquista. Amb aquests precedents, sembla evident que la barrera de les dues hores és perfectament a l’abast del nou referent de la marató. “Per aconseguir un repte d’aquestes característiques, hi han de confluir molts factors el dia D i l’hora H. S’ha de veure si ho aconsegueix, però ha demostrat que té menys de dues hores a les cames”, assegura Roig.
Trajectòries oposades
Les trajectòries de Kipchoge (1984) i Kiptum (1999) no tenen res a veure. L’explusmarquista va passar per la pista abans de fer el salt a l’asfalt. Es va estrenar en la distància amb 28 anys (2h05:30 a Hamburg 2013) i va batre el primer rècord quan en tenia 33 (2h01:39 a Berlín 2018), i ja acumulava onze maratons a les cames. Kiptum sempre s’ha dedicat a la ruta i va competir en una desena de mitges abans de decidir-se a fer la marató. A partir d’aquí, la progressió ha estat meteòrica. Va debutar amb 23 anys acabats de fer i amb deu mesos i tres maratons (2h01:53 a València 2022, 2h01:25 a Londres 2023 i 2h00:35 a Chicago 2023) n’ha tingut prou per establir una nova plusmarca. El seu balanç és espectacular: tres maratons, tres victòries i tres de les sis millors marques de sempre.
Qualsevol organitzador d’una gran marató es fregaria les mans amb un duel Kiptum-Kipchoge, però, si no hi ha canvi de plans, la pugna no es produirà fins als Jocs Olímpics de París 2024. Serà l’estrena del nou recordista en un campionat oficial, mentre que el seu predecessor aspira al seu tercer or consecutiu, una fita sense precedents en les maratons olímpiques. “Ara mateix no sé com anirien les cases d’apostes; suposo que a favor de Kiptum. En Kipchoge té més experiència en campionats, però Kiptum té una manera de córrer que destrossa les curses i de moment ningú li ha pogut fer ombra”, indica Roig, que va voler tornar a contractar el nou recordista a València (3 de desembre) abans que es decantés per competir a Chicago.
Competència a tots nivells
L’exhibició de Kiptum a Chicago arriba quinze dies després de la plusmarca femenina (2h11:53) de l’etíop Tigst Assefa a Berlín. El rècord femení va seguir un trajecte invers al masculí, de la ciutat d’Illinois a la capital alemanya. Pugna entre atletes, entre organitzadors, entre representants i, òbviament, entre marques esportives. Si Assefa volava amb unes Adidas, Kiptum replicava amb unes Nike. “És positiu que Chicago hagi trencat l’hegemonia de Berlín, com ho és que s’ampliï el ventall de marques esportives, tot i que la punta de l’iceberg encara sigui cosa de dos. Tota competència és bona i forma part del negoci de l’atletisme”, sentencia Roig.
