Atletisme

Esports

Michel Jazy, llegenda i model de l’atletisme francès durant els anys seixanta

Va aconseguir 9 rècords del món, 16 d’Europa i 32 de França i una medalla de plata olímpica

L’atletisme francès està de dol per la mort, a l’edat de 87 anys, del qui va ser un model i un ídol nacional durant els anys seixanta, Michel Jazy. Era especialista en la disciplina de distància mitjana i la Federació Francesa d’Atletisme (FFA) l’ha volgut recordar com una autèntica llegenda de l’esport francès.

Nascut al municipi d’Oignies, al nord de França, l’any 1936, era fill d’una família d’immigrants polonesos, i no va obtenir la nacionalitat francesa fins que va complir la majoria d’edat. De petit va començar jugant a futbol en un club de París, però a mesura que va anar creixent es va anar aficionant a l’atletisme i a l’edat de 17 anys va guanyar el seu primer títol de campió nacional de França, en la prova de 1.000 m de la categoria juvenil. Dos anys més tard va guanyar el seu segon títol nacional, aquesta vegada en la categoria de 1.500 m, i va obtenir marca per participar en els Jocs Olímpics de Melbourne (1956), on, tot i igualar la seva marca personal, no es va classificar per a la final. L’any 1957 va batre el rècord nacional de 1.500 m i el 1960, en els seus segons Jocs Olímpics, aquesta vegada a Roma, va assolir la medalla de plata de distància mitjana, darrere Herb Elliott. En els seus tercers i últims jocs (Tòquio, 1964) va quedar en quarta posició en la categoria de 5.000 m, després d’anar primer a 100 m del final.

Els anys següents va continuar disputant campionats europeus i francesos i assolint noves victòries i nous rècords, fins a la seva retirada, l’any 1966. Al llarg de la seva carrera va arribar a batre 9 rècords mundials, 16 d’europeus i 32 de francesos, i va guanyar dues vegades el campionat europeu (1962 i 1966). Va gaudir d’una gran popularitat i els mitjans de comunicació francesos el van seguir arreu i anaven retransmetent les seves carreres en directe.

Va ser seleccionat campió de campions francesos pel diari esportiu L’Équipe els anys 1960, 1963 i 1965; va rebre el primer trofeu Micheline Ostermeyer el novembre del 2004, i va ser condecorat pel president de la República francesa amb la medalla de la Legió d’Honor (1991, 2001 i 2005) i amb la de l’Orde Nacional del Mèrit Francès (2015).

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)