És cert. No m’ho havia plantejat així. La temporada anterior potser va ser la millor, la temporada en què vam perdre menys partits i, en canvi, vam quedar eliminats en les semifinals en els penals. L’esport té aquestes coses.

Sí, la final contra l’Aalborg ja la teníem pràcticament decantada i si no arriba a ser per l’exclusió de Mem no hauríem patit tant al final. De totes maneres, no podia ser d’una altra manera. Hi ha molts equips que poden guanyar la Champions i pensar a tenir una final tan plàcida com la semifinal que vam guanyar contra el Kiel és pràcticament utòpic.

Pel que fa a Dika, sens dubte. Va estar una setmana fora per la mort de la germana i va venir directament per la copa de Jaén. Va haver de fer el cor fort per estar amb nosaltres. La veritat és que ha estat un exemple i sí, en aquest sentit la celebració va ser molt emotiva des del punt de vista personal, per a ell i per a l’equip.

Pot ser. En general, l’ambient del vestidor és fantàstic. Potser els 17-18 jugadors no són amics íntims, però és cert que fan moltes coses junts i que hi ha molt bon ambient. Jo penso que, amb les marxes i les lesions, l’equip es va conjurar. Ho he dit altres vegades, penso que per a nosaltres va haver-hi un abans i un després del partit del Bidasoa. Allà vam acabar empatant un partit en que perdíem tota l’estona de 4-5 gols. Dins el cos tècnic, veia cares de preocupació i de circumstàncies i jo no sé per què estava convençut que aquell empat ens podia anar bé. Jo ja havia manifestat que teníem un equip més terrenal, amb menys plantilla que altres temporades, però continuava pensant que teníem un bon equip. Ens vam adaptar a les baixes, a les lesions, vam reconvertir Melvyn del lateral, l’aparició de Petar Cikusa ens ha ajudat molt i, a més, l’equip ha anat creixent molt en l’atac posicional, la defensa s’ha anat consolidant com una de les millors de la Champions, i la porteria què vols que et digui. Teníem una base sòlida i som un equip molt difícil de guanyar. Podem perdre, per descomptat, però és molt difícil que ens treguin dels partits i així s’ha demostrat durant tota la temporada i som campions una vegada més.

L’entrenador viu de les victòries i això és un impuls per a mi i també per al projecte, que surt molt reforçat d’aquesta Champions. I també de part meva de cara als jugadors, i a l’inrevés, i tot plegat de cara a la directiva.

És una cosa una mica anecdòtica. No hi penses fins que ho aconsegueixes i sí que fa il·lusió, sens dubte, i agrada, però això és un esport col·lectiu i aquí l’important és el grup.

És una passada. Aquesta secció té aquesta obligatorietat, aquest gen competitiu, i que sempre hagi de lluitar per tots els títols possibles. És impossible guanyar-ho tot, però des que estic aquí estic molt orgullós de la manera com hem perdut els títols. Els hem perdut de l’única manera que entenc la derrota, havent-ho donat tot i moltes vegades fora del temps reglamentari, amb penals o a la pròrroga.

Els jugadors han confiat en el que fèiem i a mesura que han anat passant els partits hi han anat creient. En el terreny defensiu hem brillat des del principi, absolutament extraordinari, i en la fase final encara més, som dels millors en el contraatac, som dels millors a la porteria, en atac estàtic estem també en les posicions de dalt; són molts factors per poder assegurar victòries. A més, hem perdut components de la plantilla, però en molts casos altres jugadors han hagut d’assumir més minuts del compte. Segurament hauríem fet més rotacions si haguéssim disposat d’una plantilla més extensa, però els que han entrat i han ajudat aquests minuts han estat de qualitat. És un triomf de tots, tant dels que juguen 45 minuts i marquen els gols –com ara Mem, que és el més vistós– com del que juga quatre minuts per fer un canvi curt perquè es recuperin. És un triomf del col·lectiu.

Sens dubte, no cal ni dir-ho.

Començarem de zero perquè aquest equip té gana. Ara toca celebrar-ho, disputar els Jocs i la temporada vinent m’espero una Champions més difícil perquè els equips seran millors encara. Als habituals, s’hi afegiran també l’Sporting de Portugal, el Nantes i el Veszprém, que aquest any per mi ja tenia la millor plantilla i que el curs vinent serà un rival que s’haurà de tenir molt en compte amb en Xavi Pascual a la banqueta. Fa molts anys que persegueixen la Champions i aquest serà el seu gran repte.

Exacte, serem el mateix bloc perquè, a més, s’ha de mantenir el mateix pressupost. Es preveuen més moviments de cara al 2025, en què diversos jugadors acaben contracte.