Pels camins del Tour 2024
Etapa 1. Florència-Rimini
Aquest any el Tour comença abans d’hora i a Florència, ciutat que va ser durant un temps capital del departament de l’Arno en època de l’annexió napoleònica. Florència és evidentment alguna cosa més que això, perquè el nom de la ciutat va lligat, en primer lloc, sobretot pels francesos amants del Tour, a la figura del gran Gino Bartali, guanyador de dos Tours i tres Giros. Però els ciclistes, que no són uns ignorants, també saben que Florència és la ciutat de Leonardo da Vinci, que fou –com sap tothom– l’inventor de la bicicleta.
Per tant, no hi ha millor excusa que aquesta per plantar les banderes vora el riu, al Parco delle Cascine, amb els mallots nous de trinca i tots disposats a encarar aquesta nostra primera etapa cicloturística. Potser nosaltres, que la majoria som uns indoctes en tot això del ciclisme, serà millor que ens preparem l’etapa amb una degustació al mercat de Sant’Ambrogio, menys turístic que el Centrale, però més freqüentat pels veritables florentins. Sota la gran galeria hi trobareu tota mena de fagioli, de cansalades i els ravioli farcits amb ricotta. A l’exterior, a les parades de davant del Cibreo Caffè s’exposen carabassons, manats de ruca i tomàquets Merinda i es pot degustar un inigualable espresso.
Potser quan encara no haguem arribat al cul de la tassa, els ciclistes ja hauran arribat a Bagno a Ripoli i els haurem d’encalçar com sigui, perquè allà comença la regió del Chianti i ja podrem degustar els vins de la regió, potser davant mateix de Pieve di San Pietro, una de les esglésies més antigues d’Itàlia, o al Ninfeo del Giambologna, la font de la Fata Morgana. Passejar-se per Itàlia és un no parar.
Uns quilòmetres més avall, les bicicletes passaran per Pontasieve, que com el seu nom indica, hi ha un pont damunt del Sieve i és l’indret on conflueix amb l’Arno, que ha acompanyat la cursa fins aquí. Els paisatges de la Toscana s’estenen orgullosos, tot un seguit de turons coberts de vinyes i d’oliverars, de viles i d’esglésies, com la de San Miniato de Pagnolle on diuen que Dante va conèixer a la seva estimada Beatriu. Una mica més avall descobrirem, amagades darrere d’alts xiprers, les granges i els castells de Rufina on es produeix el chianti de millor qualitat. A Dicomano se’ns farà present l’art etrusc per arribar poc després, tot pujant cap amunt, a San Godenzo, terra de castanyers i on encara ens acompanyarà el record de Dante: “Nel mezzo del cammin di nostra vita mi ritrovai per una selva oscura”…
La cursa deixarà enrere la Toscana per entrar a l’Emília-Romanya, terra de Verdi, Ferrari, Lamborghini, Antonioni, Bertolucci, Fellini, Zurlini, Pavarotti, Lucio Dalla, Raffaella Carra, Zucchero, Carlo Ancelotti, Arrigo Sacchi i Marco Pantani –il Pirata–, l’únic que va gosar enfrontar-se en el seu temps a Miguel Idurain.
Els ciclistes entraran amb el cap amorrat al manillar pel Parc nacional dels boscos de Casentino, Monte Falterona i Campigna, passant davant la torre del castell de Premilcuore i per l’abadia de Sant’ellero, a Galeata. A la Podesteria de Galeata hi vivia Zanobi del Pino un personatge detestat per Maquiavel.
Una mica més enllà, passant per Santa Sofia, l’etapa travessarà el seu equador i enfilarà cap a Bagno di Romana i Sarsina on va néixer Plaute, i després el grup desfilarà per Sogliano, on neix el Rubicó, riu històric sense cap mena de dubte, però indret també conegut pel seu formaggio di fossa. Ja entrant a la província de Rimini, en la ruta es trobaran amb Novafeltria i la fortalesa medieval de San Leo, on el comte de Cagliostro hi va estar presoner.
Immediatament el Tour sortirà per uns instants de la República Italiana per entrar a la República de San Marino, si nosaltres ens hi aturéssim podríem degustar els seus dolços de crema, els bunyols amb panses i el bustrengo, una mena de pastís de polenta i poma, però aquí els corredors estaran més preocupats per encarar el darrer tram de l’etapa, ja de baixada cap al “verd i amarg” Adriàtic –que deia en Pla– on s’estén la platja plana de Rimini, la dels records de Fellini i la de la cançó de Fabrizio de André: «tra i gelati e le bandere, Rimini, Rimini…».