Marc Soler i 175 més

Marc Soler (UAE) afronta el seu setè Tour i és l’únic català entre els 176 participants, que han d’afrontar 3.498 km i 52.230 m de desnivell. En total, 21 etapes, entre les quals hi ha una altra CRI; a la Borgonya, amb 25 km, i una dificultat: Ralle-Vergy (1,6 al 6,5). Set són de muntanya, quatre finals en alt –Saint-Lary-Soulan, Plateau de Beille, Isola 2000 i coll de la Couillole–, comptant-hi l’últim divendres i dissabte, i 27 grans ports pels Apenins, els Alps (un a Itàlia i una dotzena a França), el Massís Central (3) i els Pirineus (8). El Galibier –fora de categoria, a 19 quilòmetres de meta–, dimarts, després de dues jornades per als velocistes i amb dues més fins a la primera cronometrada, podria ser el primer punt d’inflexió entre els grans candidats a sumar el tercer Tour –Tadej Pogacar i Jonas Vingegaard– o el primer –Primoz Roglic i Remco Evenepoel.

L’eslovè de l’UAE, que va confessar haver tingut covid-19 fa menys de dues setmanes i que va guanyar el 2020 –va pispar el groc a Rogla el penúltim dia– i el 2021, és qui arriba millor pel canvi en el calendari, apostant pel Giro i amb la Volta com a posada a punt per al seu primer gran objectiu. Ha competit menys i s’ha desmarcat de la resta de favorits, tots tres implicats en la fatal caiguda de la Volta al País Basc, el principal damnificat dels quals va ser el guanyador dels dos darrers Tours. El danès del Visma no du un dorsal des d’aquell 4 d’abril, i que avui posi el peu al pedal per sortir ja es pot considerar un triomf, així com el fet que Egan Bernal (Ineos) hagi recuperat el to i, després de guanyar el Tour (2019) i el Giro (2021) i tenir un accident a Colòmbia que hauria deixat tetraplègics la majoria de mortals, pugui treure el nas al podi. Vingegaard no té, aquest cop, Sepp Kuss cobrint-li les espatlles –el guanyador de la darrera Vuelta també va tenir coronavirus, com Mads Pedersen i David Gaudu– i aquesta vegada veurà com Pogi no està sol, sinó que va amb estrelles que aspirarien als primers llocs en altres proves, com Adam Yates, Juan Ayuso, João Almeida i el mateix Soler.

Tampoc està sol Primoz Roglic, ara al Bora. L’eslovè va ser qui millor se’n va sortir, d’aquell fatídic revolt en la baixada de la quarta etapa de la Itzulia, i afronta la que podria ser una de les darreres oportunitats de guanyar la cursa que li falta al palmarès havent guanyat tres cops la Vuelta (2019-21) i el Giro de l’any passat. Remco Evenepoel, que es va trencar la clavícula al País Basc, en canvi, debuta en el Tour havent guanyat la Vuelta fa dos anys amb el Deceuninck reconvertit en un grup que passa de disputar els esprints a la general –per això tindrà Mikel Landa al costat.

Més

Les arribades massives centraran també els focus amb els últims quatre guanyadors del mallot verd: Jasper Philipsen (2023), Wout van Aert (2022, havia de fer el Giro però se’l va perdre per la caiguda a la primavera), Mark Cavendish (2021 i aspirant a la victòria d’etapa 35 que li permeti desempatar amb Eddy Merckx) i Sam Bennett (2020). El monumental Mathieu van der Poel, que ja va ser líder de la general en el seu debut el 2021, i els campions olímpics a Tòquio Tom Pidcock (BTT), Richard Carapaz (ruta) i el també corredor de l’EF Ben Healy, que es podria convertir en el successor de Thomas de Gendt en les escapades i la quota francesa –compte amb els Decathlon, en dinàmica guanyadora–, els al·licients en etapes com ara la 9, d’homenatge a De Gaulle, amb 32 km per terra en 14 trams de grava.