Pels camins del Tour 2024
Etapa 3. Piacenza-Torí
Piacenza, capital de província, és més llombarda que emiliana, reposa a la riba del Po i del Trèbia i està agermanada amb Togliatti (Rússia). Just acabada la construcció de la ciutat, i amb les muralles encara per estrenar, ja va ser assetjada per Hanníbal, i més endavant fou seu del concili que va promoure la primera croada. Leonardo da Vinci en el seu Codice Atlantico la va definir com a “Terra di passo” i llueix en el seu estendard el lema de “Primogenita d’Italia”, perquè va ser la primera a acceptar l’annexió al nou Regne de Vittorio Emanuele. Aquí van néixer Marco Bellocchio i Giorgio Armani, quatre cardenals i un papa, i aquí, en la seva casa de la planura piacentina, Verdi va escriure la Traviata i altres composicions operístiques. Els piacentins mengen anolini, pancetta, coppa, bortellina, pisarei e faso, mostarda di frutte i turtei, acompanyat sempre amb vins dels Colli Piacentini, i per tot això Piacenza ja mereix la visita del Tour, crec jo, encara que en Pla assegurava que el geni de la cultura culinària italiana s’acabava a la ratlla de Bolonya.
La cursa enfilarà la carretera cap a Rottofreno, però els més curiosos poden fer una marrada fins a Gragnano on hi ha el Museo della Merda on es presenten productes fets en Merdacotta®, que “eliminen tota frivolitat i tornen als principis antics”, declarant que “la seva substància no està en la forma, sinó en el material del qual estan fets. Objectes que redissenyen el cicle de la natura en un cercle virtuós, revelant-se com a elements essencials de la vida contemporània”.
Més endavant els ciclistes rodaran per Castel San Giovanni, Broni, Montebello de la Bataglia i Voghera, on hi ha un altre museu, el Museu Històric Giuseppe Beccari on es conserven relíquies, entre les quals es destaquen la pistola Beretta 34 de calibre 9, que es va utilitzar a Dongo el 28 d’abril de 1945 per matar Benito Mussolini i Claretta Petacci i el cotxe A112 en què el general Carlo Alberto Dalla Chiesa i la seva dona, Emanuela Setti Carraro, van ser assassinats en una emboscada de la màfia el 1982.
Però el Tour continuarà pedalant, ara cap a la històrica ciutat de Tortona, on es conserva una part de la Vera Creu de Crist en l’església de planta quadrada de San Matteo, que la tradició identifica com el Mausoleu de Majorià i, com que algunes llegendes relacionen la mort de l’emperador amb la copa sagrada, es pensa que el Grial també es podria haver col·locat a l’interior d’aquest edifici.
De Tortona a Alessandria es passarà a través dels camps on es desenvolupà la batalla de Marengo en la qual les tropes de Napoleó derrotaren a l’exèrcit austríac. Diuen que el cuiner de Napoleó François Claude Guignet (anomenat Dunan) va haver d’improvisar una recepta amb tots els productes locals que va poder trobar: pollastre, tomàquet, ou, xampinyons, oli d’oliva, crancs de riu, vi blanc, conyac, pa, i julivert. Tot això probablement acompanyat de Gevrey-Chambertin, el famós vi de Borgonya de l’ordinari de Bonaparte. Aquesta recepta de “Poulet Marengo”, que en aquella època es va fer famosa, va contribuir a la difusió del tomàquet a la cuina francesa.
Arribant a Alessandria caldria aturar-se a pensar que aquesta ciutat del Piemont va veure néixer a Umberto Eco i que precisament aquí es narrava la història de Baudolino, però també caldria passar un moment davant de la Chiesa della Beata Vergine del Monserrato, perquè, ves per on, els catalans, quan sortim de casa, ens surt la veta nostàlgica.
Sortint d’Alessandria es comença a pujar de mica en mica, passant per Carentino, Nizza Montferrato, Calamandraria i Santo Stefano Balbo. La cosa es complica entre Alba i Ceresole, fins que s’arriba a Carmagnola, terra de pebrots, de llargs porros dolços i del conill gris de Carmagnola, el pèl del qual s’utilitza per a la fabricació tradicional borsalino, produït ara encara a mà a Alessandria.
En Pla deia que el Piemont és un país dibuixat a la punta seca, i la capital del Piemont, la més simètrica, regular i geomètrica d’Itàlia és Torí, que juntament amb Milà són les capitals industrials i culturals del país, i la meta on avui la direcció de la cursa ha decidit acabar la penúltima etapa italiana del Tour d’aquest any.
El nom de la ciutat va lligat estretament a personalitats com Cavour, Antonio Gramsci, Joseph de Maistre, Cesare Pavese, Primo Levi, Mario Soldati, Italo Calvino, Camillo Olivetti, Gianni i Giovanni Agnelli, Giuseppe Farina, Umberto Tozzi i Carla Bruni. Però també és la ciutat de la Juventus i de la Fiat, dels palaus reials dels Savoia i de la Mole Antonelliana, dels agnolottis i dels rissottos, però sobretot de la gianduja, una pasta de xocolata i avellanes ben mòltes que els torinesos mengen per vici. Segons una hipòtesi, aquest terme prové d’un personatge de la commedia dell’arte sobrenomenat “Gioan d’la douja” (Joan de la gerra). Els pastissers de Torí van adquirir l’hàbit d’afegir avellanes a la xocolata durant el bloqueig continental ordenat per Napoleó contra els productes d’importació anglesa, que va fer encara més difícil i car el subministrament de cacau. Avui que hem tingut una etapa Napoleònica, hem après igual que va aprendre Bonaparte a Itàlia, que es governa millor a la gent pels seus vicis que per les seves virtuts.