Les cartes sobre la taula
El primer atac entre els favorits a guanyar el Tour, de Tadej Pogacar, permet a l’eslovè situar-se líder de la general com en el Giro, en la segona etapa, que guanya Vauquelin en solitari
Tadej Pogacar (UAE) surt avui en la tercera etapa del Tour amb el mallot groc de líder, que aconseguia ahir com al maig en el darrer Giro, una cursa en què, com en la Volta a Catalunya, no va tenir rival; se situava líder de la general en la segona etapa –també en la prova catalana al març–. L’eslovè, que posa fi a una ratxa de 14 anys sense que un mateix corredor liderés les dues cites de tres setmanes més importants del calendari (Cadel Evans el 2010) i que aspira a ser el primer a fer el doblet des de Marco Pantani (1998), va executar a la perfecció un moviment liderat per Adam Yates (UAE) en la segona ascensió a San Luca (3a, d’1,9 al 10,6% i pics del 20), quan l’anglès va reduir el grup de favorits a menys de 10 homes i Pougi llançava un dels seus atacs característics a què només Jonas Vingegaard (Visma) era capaç de respondre a temps anant-li a buscar la roda. En aquell moment, Kévin Vauquelin ja tenia el triomf d’etapa en franquícia, per estrenar-se en el Tour en el seu debut en la cita, que no tenia dos vencedors francesos en les dues primeres etapes –dissabte va guanyar Romain Bardet, que en la seva onzena participació haurà dut el groc un dia– des que Charly Grosskost (1944-2004) va lligar dos triomfs en l’inici de l’edició del 1968, set anys després que André Darrigade (1929) guanyés la primera i Jacques Anquetil (1934-87), la segona.
Superiors
L’Arkéa, que es va estrenar en el Tour, era l’únic equip amb dos representants en la fuga, amb també Cristian Rodríguez i Jonas Abrahamsen (Uno-X) com el millor de la general: 61è a 15:13. El noruec es va dedicar a sumar tots els punts en els cinc primers ports puntuables –tots de 3a i un de 4a– i amb el grup de favorits arribant a cedir més de 9 minuts respecte a l’escapada, que primer formaven onze corredors fins que Bram Welten (dsm) se’n va despenjar per acabar anant al vagó de cua a fer companyia a Fabio Jakobsen, que tornava a ser el velocista –avui és el primer gran dia per a ells– que pitjor ho passava. La segona pujada a la fortificació bolonyesa, que els escapats afrontaven amb quatre minuts d’avantatge, deixava Vauquelin, Abrahamsen i Nelson Oliveira (Movistar), que era qui millor s’havia mogut en clau tàctica entre els candidats a alçar els braços a meta, com a darrers aspirants, però aleshores el guanyador del Tour dels Alps Marítims l’any passat i subcampió francès de contrarellotge aquest juny, amb només 23 anys, sol fins a la línia d’arribada situada a 14 quilòmetres.
La superioritat de Vauquelin en l’última ascensió és la que està demostrant de moment Pogacar en les grans voltes aquest 2024. Només Jhonatan Narváez (Ineos) i Romain Bardet han dut un dia el mallot de líder (21 el guanyador del Tour el 2020 i el 21). Richard Carapaz, amb Remco Evenepoel, va poder atrapar els vencedors de les últimes quatre edicions amb el campió olímpic a Tòquio entrant abans i l’excampió del món demostrant com s’ha afinat des del Dauphiné.
