Pels camins del Tour 2024
Etapa 13. Agen-Pau
Agen és una població coneguda sobretot per les seves prunes i per un equip de rugbi a XV que té vuit títols del campionat de França, i per ser també el primer indret del món fotografiat en color per l’inventor Louis Ducos du Hauron. El Garona travessa la vila i, a la vegada, un pont-canal permet que el canal lateral del riu (també anomenat “canal dels dos mars”) travessi la Garona. El filòsof Michel Serres, fill d’Agen, deia que «nosaltres estem fets d’aigua, nosaltres estem fets de Garona», perquè a Agen aquest riu no és ni “la” Garona, ni “el” Garona, sinó simplement “Garona” sense article. Garona és un personatge més de la història de la ciutat.
La cursa sortirà avui d’aquí i es dirigirà cap a Nérac, al sud-oest. Aquí va néixer Michel Polnareff “l’Amiral”, aquell de les ulleres immenses que cantava allò d’“On ira tous au paradis”. El Tour, de moment, seguirà pedalant, ara cap a Gabarret, ja en terra d’Armagnac on es produeix és el més antic dels licors. En un súper a peu de carretera podreu comprar-ne una bona ampolla per menys de 40 euros o, si voleu, en podeu trobar una de més escollida, de 1965, en un establiment especialitzat, solament per uns 250 euros. Aprofiteu avui que passa el Tour.
Passa el Tour i no s’atura, els ciclistes continuen pedalant entre les autocaravanes aturades per veure’ls passar cap a Cazaubon i Nogaro, tot baixant de les Landes cap al Gers, travessaran l’Adour i ja seran als Pirineus Atlàntics i arribaran a Pau cap a tres quarts de sis de la tarda, just a punt per sopar, a ser possible demaneu una garbure, una mena d’escudella de col amb trossos de verdures, tradicional de la cuina gascona. És d’origen bearnès i es consumeix sovint a Pau. És aquest plat de pobres, essencialment rural, la garbure era el menjar diari dels pagesos gascons. Varia d’una casa a una altra, i segons el ritme de les estacions, amb els recursos de l’horta i la sala de salaó. El principi de la seva recepta consisteix a cuinar durant molt de temps un assortiment de verdures i carns, generalment confitades. Servit com a sopa o com a plat principal, la guarnició es pot adaptar a les necessitats de cadascú. Quan es tracta de verdures, tot és possible. Han de ser nombrosos: col verda acompanyada mongetes, patates, naps, pèsols grossos, cebes, alls, de vegades pastanagues, naps i fins i tot enciams, castanyes, ortigues o borratja. Entre les possibles carns, trobem evidentment la cuixa d’ànec, confitada en el seu greix, que aporta un sabor inestimable. Però també la canal, trossos d’oca, canya de porc seca, una llesca de pernil (camalhoû) o un tros de coll de porc, cansalada, embotit, molles, i costella seca (coustoûs).
Després de sopar, mentre els ciclistes es recullen en els seus hotels, vosaltres us podreu passejar encara una estona pel bulevard dels Pirineus per contemplar la fosca silueta de les muntanyes en la llunyania. Visca el Tour i visca la vida!