Aquí Pau. I després?
Biniam Girmay suma el tercer triomf i es consolida com el dominador dels esprints en aquest Tour, que arriba al Pirineu amb els tres primers de la general separats per només 1:14
El Tour arriba avui a Pau amb una etapa per a la victòria de la qual Biniam Girmay (Intermarché) ja és el màxim favorit si l’escapada, amb el segon dels dos ports de quarta categoria que hi ha avui a 29 quilòmetres de la capital occitana, no ho impedeix. L’eritreu acredita una confiança que el fa volar en les arribades a l’esprint, com ahir a Vilanuèva d’Òlt, quan va esperar el seu moment per completar una remuntada als darrers metres que li va permetre superar especialistes com Wout van Aert (Visma) o Arnaud Démare (Arkéa). El líder de la regularitat, que ja s’assegurava dur el mallot verd quan arribava cinquè a l’esprint intermedi –el primer del pilot, darrere els quatre escapats–, ha guanyat tres de les 12 etapes d’una cursa que fins aquest any només havia corregut una vegada.
L’altra cara de la moneda té Primoz Roglic (Red Bull) com a principal protagonista. L’eslovè va caure per segon dia seguit, aquest cop a 12,2 km de l’arribada per culpa d’Alexey Lutsenko (Astana), el primer a anar a l’asfalt quan el grup es dirigia a la línia d’arribada. També va caure, a l’inici, Tadej Pogacar (UAE) i de fet aleshores es formava l’escapada, al tercer intent i amb Jonas Abrahamsen (Uno-X), Anthony Turgis (TotalEnergies), Quentin Pacher i Valentin Madouas (Groupama) com a protagonistes. El mallot groc va poder continuar un cop li van canviar la bici, i els que no van acabar van ser Fabio Jakobsen (dsm) i Pello Bilbao (Bahrain), tots dos malalts i posant el peu a terra abans i després de la gènesi d’una ventura que viuria del quilòmetre 19 al 162. Abans, Michael Morkov (Astana) ja no va sortir per covid-19.
Rogla suma 17 caigudes des del Dauphiné de l’any de la pandèmia, quan Pougi li va pispar el Tour, que ja mai més tindria tan a prop, en la contrarellotge del penúltim dia a la Planche des Belles Filles, aquell inoblidable 19 de setembre del 2020. El punt d’inflexió és el 15 d’agost d’aquell any, quan no va poder sortir en l’última etapa de la cursa que liderava i, després, la París Niça dos cops, un al Tour i dos a la Vuelta (21) van obrir una llista negra que va continuar el 2022 (Tour i Vuelta), l’any passat (dos cops al Giro i un a la Vuelta) i aquest malgrat ser el fitxatge estrella del Bora, Red Bull des de l’inici del TdF, amb doblets al País Basc, el Dauphiné i aquesta setmana. El primer eslovè a guanyar una gran volta –té la Vuelta (2019-21) i el Giro (2023)– no tenia res trencat, segons els primers exàmens mèdics, però tant ell com l’equip estaven enfonsats anímicament.
Tadej Pogacar, que atrapa Miguel Indurain (1992) en mallots roses i grocs el mateix any (30), Jonas Vingegaard i Remco Evenepoel acaparen els focus a partir de demà, amb el final a Sent Lari e Sola (hors catégorie, amb 10,6 km al 7,9% i final a 1.667 m) després d’haver superat el Tormalet (HC) i l’Hourquette d’Ancizan (2a). I diumenge, festa nacional francesa, queda el plat fort del Pirineu amb quatre ports de primera (Pèira Sorda, Menté, Portèth d’Aspèth i el coll d’Agnes) abans d’una altra final en alt per segon dia seguit: Plateau de Beille, amb 15,8 al 7,9% per acabar a 1.780 m.