Remco Evenepoel (Soudal) s’estrena en el Tour havent guanyat la Vuelta el 2022, quan uns dies després seria proclamat campió del mon de ruta a Wollongong, i havent afegit l’any passat al seu palmarès, on també hi ha les monumentals Lieja-Bastogne-Lieja dels anys 22 i 23, el mundial de contrarellotge l’any passat. El belga, nascut el 2000, la meteòrica progressió del qual es va estroncar per la terrible caiguda a Llombardia –el Monument que tanca el calendari– el 2021 i que també es va veure implicat en la caiguda en la Volta al País Basc el 4 d’abril –fractura de clavícula, més ben parat que Vingegaard i pitjor que Roglic– que marca el punt d’inflexió d’aquest 2024, es va marcar com a objectiu en el seu esperat debut en el Tour guanyar una etapa i acabar al podi, a Niça, després de l’altra CRI que queda. La seva exhibició entre les vinyes de la Borgonya, de Nuits-Saint Georges a Gevrey-Chambertin, a més de 52 km/h de mitjana i malgrat témer el pitjor quan a 2,5 km es pensava que havia punxat al darrere –diu que va perdre 4 o 5 segons i que era el got d’un espectador– , deixen l’exfutbolista del PSV i de l’Anderlecht més a prop. Evenepoel ja ha guanyat una contrarellotge en les tres grans i ingressa al club dels vencedors d’etapa en la Vuelta (2022), el Giro (2023) i el Tour, on hi ha 109 corredors. Per posar-hi context: només el suís Fabian Cancellara en tres ocasions (una el 2008 i dues el 2010), l’alemany Tony Martin en dues (2013 i 14) i el neerlandès Tom Dumoulin el 2018 havien guanyat una crono en el Tour sent portadors de l’arc de San Martí. Remco, a més, ho feia amb el mallot de millor jove i es manté segon, ara a 33 segons de Tadej Pogacar (UAE).