Pluja i foc olímpic a la riba del Sena
L’encesa del peveter, un globus aerostàtic que ja il·lumina el cel de París, és el gran colofó d’una cerimònia inaugural agosarada i singular, que queda deslluïda per l’aiguat caigut durant bona part de la desfilada
La flama olímpica ja crema al cel de París 2024 després d’una cerimònia inaugural sota la pluja i lluny de convencionalismes. Per primera vegada, la desfilada no es va celebrar en un estadi i va tenir un recorregut de 6 quilòmetres pel riu Sena com a font d’inspiració. La proposta, més enllà d’un desafiament d’infraestructura i de seguretat, era agosarada i ambiciosa i ben segur que haurà generat divisió d’opinions. La pluja i el cel tapat també van deslluir el joc de llums que pretenien els organitzadors en el trajecte final de la desfilada d’un espectacle original, més que mai, pensat pels milions d’espectadors per televisió. In situ, van ser unes 300.000 persones les que van poder seguir l’acte en directe. El colofó de l’acte va ser espectacular. Des del Jardí de les Teuleries, l’exatleta Marie-José Perec i el judoca Teddy Riner van ser els encarregats d’encendre el peveter, un espectacular globus aerostàtic que ja il·lumina la ciutat de l’amor. Mentrestant, Cèline Dione evocava Edith Piaf amb l’Himne de l’amor cantat des del primer pis de la Torre Eiffel. En el trajecte final de la torxa olímpica, l’exfutbolista Zinedine Zidane va lliurar el testimoni al tennista manacorí Rafa Nadal i a bord d’una embarcació, acompanyat d’altres estrelles de l’esport com Carl Lewis, Serena Williams i Nadia Comaneci, va posar rumb cap al peveter. Altre cop a terra, diversos referents de l’esport olímpic i paralímpic francès es van anar rellevant i tots plegats van lliurar l’últim relleu a Perec i Riner.
En l’acte inaugural, uns 3.000 ballarins i actors van presentar un total de dotze quadres artístiques que representen el patrimoni francès a la riba del Sena, mentre les delegacions internacionals desfilaven pel riu des del pont Austerlitz fins al Trocadero, als peus de la Torre Eiffel. Sis quilòmetres de recorregut sinuós per l’eix fluvial de la capital francesa en una cerimònia de 4 hores. Enchanté, “encantada”, va ser la primera de les dotze escenes del mosaic i va comptar amb l’actuació estel·lar de Lady Gaga, amb un número de cabaret acompanyada de desenes de ballarins amb pompons roses. La intèrpret nord-americana va versionar Mon truc en plumes, de Zizi Jeanmaire, un clàssic dels seixanta. Com marca la tradició, Grècia va ser el primer dels 206 comitès a desfilar per l’eix fluvial de la capital francesa. Amb embarcacions més o menys petites o compartides, en funció del nombre de participants, van anar desfilant totes les delegacions, les últimes de les quals van arribar al final del trajecte amb els esportistes ben xops. Durant la desfilada, un tour turístic per la ciutat, es posava en evidència la màxima de Thomas Jolly, el director artístic, a l’hora de concebre la cerimònia inaugural. “Per què construir decorats quan disposo del més bell del món?, assegurava els dies previs a l’acte. Els Jocs pretenen ser els més corresponsables de la història i per això també es va jugar amb elements naturals i arquitectònics que li ofereix la pròpia capital francesa, sense alterar el seu hàbitat natural. “Hi haurà poques construccions pel que és el xou”, assegurava Jolly. La multiculturalitat de França va quedar reflectida en la posada en escena, però també en detalls com el vestuari o les músiques que van sonar durant la cerimònia.
En un altre segment, va aparèixer en escena l’estrella del pop Aya Nakamura, filla d’immigrants de Mali i criada en un suburbi francès. Amb 36 coristes de la Guàrdia Republicana, la cantant francesa més escoltada al món va interpretar Pookie, Djadja, For Me Formidable i la Bohème de Charles Aznavour en el Pont des Arts, el punt d’unió entre l’Institut de França amb el Museu del Louvre. En el Grand Palais, la mezzosoprano Axele Saint-Cirel va interpretar una nova versió de la Marsellesa. Va ser el toc de nacionalisme i emotivitat tant característic d’aquestes cerimònies.
Així es va arribar a la part més solemne de la cerimònia, amb la hissada de la bandera olímpica a l’esplanada del Trocadero i els parlaments de Tony Estanguet, conseller delegat del comitè organitzador, Thomas Bach, president del Comitè Olímpic Internacional, i Emmanuel Macron, president de la República francesa, que va declarar oficialment inaugurats els Jocs de París 2024.