Normalització francesa
París 2024, que avui alça el teló, tanca el malson pandèmic de Tòquio 2020 i representa un pas endavant olímpic
La cura pel llegat evitant obres faraòniques, la readaptació d’espais i els estadis mòbils, preceptes de la cita
París simbolitza més que mai la llum. La claror olímpica d’uns Jocs que recuperen el públic als estadis després de la foscor pandèmica de Tòquio 2020, cita que es va haver d’endarrerir un any per prescripció mèdica i emergència mundial –es va disputar el 2021– i que va patir la buidor inversemblant de les graderies en la cita esportiva més grandiloqüent del calendari mundial. Fora mascaretes. París ja és aquí i avui viurà una inauguració d’audiència universal coronada amb la desfilada de més de 10.500 atletes –amb 99 catalans– que representaran 206 comitès olímpics i entre els quals hi haurà més d’un centenar de catalans, que tornen a ser una part significativa del gruix de la delegació espanyola.
Cerimònia al Sena
El riu Sena, un dels centres del debat per la seva salubritat, serà avui (19.30 h, Teledeporte) l’escenari singular d’una desfilada mai vista de sis quilòmetres entre el pont d’Austerlitz i el Trocadero, al davant de la torre Eiffel, on es faran els actes protocol·laris. Una comitiva de 94 vaixells custodiada per millers d’agents que vetllaran perquè la seguretat i la bona organització esdevinguin signes d’identitat de París 2024. La realització televisiva inclourà càmeres des dels vaixells per poder copsar i amplificar la perspectiva del moment històric, un espectacle de gairebé quatre hores de música, llum i dansa que promet, coreografiat per Maud Le Pladec. En el guió, que és secret d’estat, hi apareix la cantant pop Aya Nakamura, víctima d’atacs xenòfobs, que interpretaria cançons d’Édith Piaf. El desplegament artístic serà un dels punts forts de la cerimònia i un altre dels noms que sonen és Céline Dion.
La contaminació del riu
La salubritat del Sena, on s’han de disputar les proves de natació en aigües obertes i la cursa de natació del triatló, ha estat i és un dels punts del debat de l’opinió publica mundial per les condicions de les seves aigües, tot i que el govern hi ha invertit una milionada. La ministra d’Esports francesa es va banyar al riu per fer viral la imatge i transmetre confiança a l’opinió pública. També s’hi ha remullat l’alcaldessa.
París, ciutat monumental i de símbols característics, amb la icònica torre Eiffel al capdamunt, serà la seu dels Jocs per tercera vegada, fet del qual només pot presumir Londres. La capital gal·la s’hi va estrenar el 1900, en la segona edició de l’era moderna, agafant el relleu d’Atenes 1896. Hi va tornar el 1924 i ara, cent anys després, es torna a convertir en el centre de l’esport mundial i afronta el repte més mastodòntic de la seva història, amb un model de Jocs que ha après dels errors del passat. El reaprofitament d’instal·lacions ja existents, les remodelacions i els estadis mòbils marquen l’estratègia de l’actuació. A tota costa, França vol evitar els elefants blancs, expressió que en argot urbanístic serveix per designar obres desproporcionades que han quedat en l’oblit. Despeses innecessàries com ara l’aeroport de Castelló, per citar un exemple proper. L’expressió prové de l’antiga Siam, ara Tailàndia, quan es regalaven elefants com un present, un regal enverinat pel cost de mantenir-los. Nomes cal fer un cop d’ull al que ha quedat del complex olímpic d’Atenes per veure un exemple de mala gestió. Grècia va pagar car el dispendi. De fet, el Centre Aquàtic Olímpic de Saint-Denis i, la seu de l’escalada de Le Bourget són els únics escenaris construïts expressament.
Nova audiència
Amb una voluntat clara d’atreure l’audiència més jove, que no mira la televisió, el COI ha inclòs en el programa olímpic de París un esport urbà com al breaking, una modalitat de ball en la qual es competeix en duels que un jurat avalua. Es disputarà a l’emblemàtica plaça de la Concòrdia per accentuar la seva condició d’esport urbà. En aquesta seu també s’hi faran l’skateboarding, el bàsquet 3x3 i el BMX Freestyle. Per contra, cau de l’alineació olímpia el karate. La picada d’ullet a un públic més jove inclou també la continuïtat del surf i l’escalada, esports que van debutar a Tòquio.
Biles, Kipchoge...
El nombre de grans figures és inacabable. La gran Simone Biles, tetracampiona olímpica a Rio 2016; l’ultim ball de l’extrella de l’NBA LeBron James, bronze el 2004, or el 2008 i 2012, i absent el 2016 i el 2020, o el mite de la WNBA Diana Taurasi, sisens jocs; Eliud Kipchoge, que es vol confirmar com el maratonià més gran de la història amb tres ors seguits; els nedadors Katie Ledecky, que persegueix tres ors –400, 800 i 1.500– i Caeleb Dresel, que n’atresora set; la llegenda del salt de perxa Armand Duplantis i Aitana Bonmatí, reina del futbol, són alguns dels cracs.
Noah Lyles
Ha creat expectació el repte del velocista nord-americà Noah Lyles, que vol ser el primer atleta que guanya quatre ors per ser proclamat el successor de Usain Bolt. Tricampió en el mundial de Budapest, on va ser batejat nou rei de la velocitat, Lyles, que també vol batre els rècords estratosfèrics de Bolt en els 100 i el 200, correrà els 100 m, els 200 m, el 4x100 m i el 4x400 m, que aviat és dit.
París simbolitza més que mai la llum. La claror olímpica d’uns Jocs que recuperen el públic als estadis després de la foscor pandèmica de Tòquio 2020, cita que es va haver d’endarrerir un any per prescripció mèdica i emergència mundial –es va disputar el 2021– i que va patir la buidor inversemblant de les graderies en la cita esportiva més grandiloqüent del calendari mundial. Fora mascaretes. París ja és aquí i avui viurà una inauguració d’audiència universal coronada amb la desfilada de més de 10.500 atletes –amb 99 catalans– que representaran 206 comitès olímpics i entre els quals hi haurà més d’un centenar de catalans, que tornen a ser una part significativa del gruix de la delegació espanyola.
Cerimònia al Sena
El riu Sena, un dels centres del debat per la seva salubritat, serà avui (19.30 h, Teledeporte) l’escenari singular d’una desfilada mai vista de sis quilòmetres entre el pont d’Austerlitz i el Trocadero, al davant de la torre Eiffel, on es faran els actes protocol·laris. Una comitiva de 94 vaixells custodiada per millers d’agents que vetllaran perquè la seguretat i la bona organització esdevinguin signes d’identitat de París 2024. La realització televisiva inclourà càmeres des dels vaixells per poder copsar i amplificar la perspectiva del moment històric, un espectacle de gairebé quatre hores de música, llum i dansa que promet, coreografiat per Maud Le Pladec. En el guió, que és secret d’estat, hi apareix la cantant pop Aya Nakamura, víctima d’atacs xenòfobs, que interpretaria cançons d’Édith Piaf. El desplegament artístic serà un dels punts forts de la cerimònia i un altre dels noms que sonen és Céline Dion.
La contaminació del riu
La salubritat del Sena, on s’han de disputar les proves de natació en aigües obertes i la cursa de natació del triatló, ha estat i és un dels punts del debat de l’opinió publica mundial per les condicions de les seves aigües, tot i que el govern hi ha invertit una milionada. La ministra d’Esports francesa es va banyar al riu per fer viral la imatge i transmetre confiança a l’opinió pública. També s’hi ha remullat l’alcaldessa.
París, ciutat monumental i de símbols característics, amb la icònica torre Eiffel al capdamunt, serà la seu dels Jocs per tercera vegada, fet del qual només pot presumir Londres. La capital gal·la s’hi va estrenar el 1900, en la segona edició de l’era moderna, agafant el relleu d’Atenes 1896. Hi va tornar el 1924 i ara, cent anys després, es torna a convertir en el centre de l’esport mundial i afronta el repte més mastodòntic de la seva història, amb un model de Jocs que ha après dels errors del passat. El reaprofitament d’instal·lacions ja existents, les remodelacions i els estadis mòbils marquen l’estratègia de l’actuació. A tota costa, França vol evitar els elefants blancs, expressió que en argot urbanístic serveix per designar obres desproporcionades que han quedat en l’oblit. Despeses innecessàries com ara l’aeroport de Castelló, per citar un exemple proper. L’expressió prové de l’antiga Siam, ara Tailàndia, quan es regalaven elefants com un present, un regal enverinat pel cost de mantenir-los. Nomes cal fer un cop d’ull al que ha quedat del complex olímpic d’Atenes per veure un exemple de mala gestió. Grècia va pagar car el dispendi. De fet, el Centre Aquàtic Olímpic de Saint-Denis i, la seu de l’escalada de Le Bourget són els únics escenaris construïts expressament.
Nova audiència
Amb una voluntat clara d’atreure l’audiència més jove, que no mira la televisió, el COI ha inclòs en el programa olímpic de París un esport urbà com al breaking, una modalitat de ball en la qual es competeix en duels que un jurat avalua. Es disputarà a l’emblemàtica plaça de la Concòrdia per accentuar la seva condició d’esport urbà. En aquesta seu també s’hi faran l’skateboarding, el bàsquet 3x3 i el BMX Freestyle. Per contra, cau de l’alineació olímpia el karate. La picada d’ullet a un públic més jove inclou també la continuïtat del surf i l’escalada, esports que van debutar a Tòquio.
Biles, Kipchoge...
El nombre de grans figures és inacabable. La gran Simone Biles, tetracampiona olímpica a Rio 2016; l’ultim ball de l’extrella de l’NBA LeBron James, bronze el 2004, or el 2008 i 2012, i absent el 2016 i el 2020, o el mite de la WNBA Diana Taurasi, sisens jocs; Eliud Kipchoge, que es vol confirmar com el maratonià més gran de la història amb tres ors seguits; els nedadors Katie Ledecky, que persegueix tres ors –400, 800 i 1.500– i Caeleb Dresel, que n’atresora set; la llegenda del salt de perxa Armand Duplantis i Aitana Bonmatí, reina del futbol, són alguns dels cracs.
Noah Lyles
Ha creat expectació el repte del velocista nord-americà Noah Lyles, que vol ser el primer atleta que guanya quatre ors per ser proclamat el successor de Usain Bolt. Tricampió en el mundial de Budapest, on va ser batejat nou rei de la velocitat, Lyles, que també vol batre els rècords estratosfèrics de Bolt en els 100 i el 200, correrà els 100 m, els 200 m, el 4x100 m i el 4x400 m, que aviat és dit.
