La flama olímpica ja crema al cel de París 2024 després d’una cerimònia inau­gu­ral sota la pluja i lluny de con­ven­ci­o­na­lis­mes. Per pri­mera vegada, la des­fi­lada no es va cele­brar en un estadi i va tenir un recor­re­gut de 6 quilòmetres pel riu Sena com a font d’ins­pi­ració. La pro­posta, més enllà d’un des­a­fi­a­ment d’infra­es­truc­tura i de segu­re­tat, era ago­sa­rada i ambi­ci­osa i ben segur que haurà gene­rat divisió d’opi­ni­ons. La pluja i el cel tapat també van des­lluir el joc de llums que pre­te­nien els orga­nit­za­dors en el tra­jecte final de la des­fi­lada d’un espec­ta­cle ori­gi­nal, més que mai, pen­sat pels mili­ons d’espec­ta­dors per tele­visió. In situ, van ser unes 300.000 per­so­nes les que van poder seguir l’acte en directe. El colofó de l’acte va ser espec­ta­cu­lar. Des del Jardí de les Teu­le­ries, l’exat­leta Marie-José Perec i el judoca Teddy Riner van ser els encar­re­gats d’encen­dre el peve­ter, un espec­ta­cu­lar glo­bus aerostàtic que ja il·lumina la ciu­tat de l’amor. Men­tres­tant, Cèline Dione evo­cava Edith Piaf amb l’Himne de l’amor can­tat des del pri­mer pis de la Torre Eif­fel. En el tra­jecte final de la torxa olímpica, l’exfut­bo­lista Zine­dine Zidane va lliu­rar el tes­ti­moni al ten­nista mana­corí Rafa Nadal i a bord d’una embar­cació, acom­pa­nyat d’altres estre­lles de l’esport com Carl Lewis, Serena Willi­ams i Nadia Coma­neci, va posar rumb cap al peve­ter. Altre cop a terra, diver­sos refe­rents de l’esport olímpic i paralímpic francès es van anar relle­vant i tots ple­gats van lliu­rar l’últim relleu a Perec i Riner.

En l’acte inau­gu­ral, uns 3.000 balla­rins i actors van pre­sen­tar un total de dotze qua­dres artísti­ques que repre­sen­ten el patri­moni francès a la riba del Sena, men­tre les dele­ga­ci­ons inter­na­ci­o­nals des­fi­la­ven pel riu des del pont Aus­ter­litz fins al Tro­ca­dero, als peus de la Torre Eif­fel. Sis quilòmetres de recor­re­gut sinuós per l’eix flu­vial de la capi­tal fran­cesa en una cerimònia de 4 hores. Enc­hanté, “encan­tada”, va ser la pri­mera de les dotze esce­nes del mosaic i va comp­tar amb l’actu­ació estel·lar de Lady Gaga, amb un número de caba­ret acom­pa­nyada de dese­nes de balla­rins amb pom­pons roses. La intèrpret nord-ame­ri­cana va ver­si­o­nar Mon truc en plu­mes, de Zizi Jean­maire, un clàssic dels sei­xanta. Com marca la tra­dició, Grècia va ser el pri­mer dels 206 comitès a des­fi­lar per l’eix flu­vial de la capi­tal fran­cesa. Amb embar­ca­ci­ons més o menys peti­tes o com­par­ti­des, en funció del nom­bre de par­ti­ci­pants, van anar des­fi­lant totes les dele­ga­ci­ons, les últi­mes de les quals van arri­bar al final del tra­jecte amb els espor­tis­tes ben xops. Durant la des­fi­lada, un tour turístic per la ciu­tat, es posava en evidència la màxima de Tho­mas Jolly, el direc­tor artístic, a l’hora de con­ce­bre la cerimònia inau­gu­ral. “Per què cons­truir deco­rats quan dis­poso del més bell del món?, asse­gu­rava els dies pre­vis a l’acte. Els Jocs pre­te­nen ser els més cor­res­pon­sa­bles de la història i per això també es va jugar amb ele­ments natu­rals i arqui­tectònics que li ofe­reix la pròpia capi­tal fran­cesa, sense alte­rar el seu hàbitat natu­ral. “Hi haurà poques cons­truc­ci­ons pel que és el xou”, asse­gu­rava Jolly. La mul­ti­cul­tu­ra­li­tat de França va que­dar reflec­tida en la posada en escena, però també en detalls com el ves­tu­ari o les músiques que van sonar durant la cerimònia.

En un altre seg­ment, va aparèixer en escena l’estre­lla del pop Aya Naka­mura, filla d’immi­grants de Mali i cri­ada en un suburbi francès. Amb 36 coris­tes de la Guàrdia Repu­bli­cana, la can­tant fran­cesa més escol­tada al món va inter­pre­tar Pookie, Djadja, For Me For­mi­da­ble i la Bohème de Char­les Azna­vour en el Pont des Arts, el punt d’unió entre l’Ins­ti­tut de França amb el Museu del Louvre. En el Grand Palais, la mez­zo­so­prano Axele Saint-Cirel va inter­pre­tar una nova versió de la Mar­se­llesa. Va ser el toc de naci­o­na­lisme i emo­ti­vi­tat tant carac­terístic d’aques­tes cerimònies.

Així es va arri­bar a la part més solemne de la cerimònia, amb la his­sada de la ban­dera olímpica a l’espla­nada del Tro­ca­dero i els par­la­ments de Tony Estan­guet, con­se­ller dele­gat del comitè orga­nit­za­dor, Tho­mas Bach, pre­si­dent del Comitè Olímpic Inter­na­ci­o­nal, i Emma­nuel Macron, pre­si­dent de la República fran­cesa, que va decla­rar ofi­ci­al­ment inau­gu­rats els Jocs de París 2024.