Or olímpic en ruta per a Remco Evenepoel (2000), tot just una setmana després de guanyar la CRI, amb una victòria marca de la casa a la cursa de 273 quilòmetres i 2.800 metres de desnivell positiu acumulat (13 ascensions) que disputaven 90 corredors amb la sortida i l’arribada de Trocadero. El campió del mon de ruta el 2022 i de contrarellotge l’any passat del Soudal es quedava sol al capdavant a 15 km de meta i aconseguia arribar amb més d’un minut malgrat haver de fer un canvi de bici a 3,8 km per una punxada.

Bèlgica amb Wout van Aert i Remco Evenepoel –bronze i or en la CRI fa una setmana– i els Països Baixos amb Mathieu van der Poel acaparaven els focus. La cursa s’havia de resoldre en el circuit de la capital francesa, amb 49 km que tenien tres passos per Montmatre (1 km al 6,5 % i amb llambordes).

El tercer de la general a l’últim Tour amb un canvi de ritme a 67,5 km i amb Alexey Lutsenko (Kazakhstan) i Ben Hilley (Irlanda) al davant a mig minut, havent forçat una fuga quan el pilot estirat per França acabava amb la que hi havia hagut des de l’inici, amb Elia Viviani (Itàlia) com a més destacat en un grup perseguidor.

Un grup amb set unitats provocava un tall, liderat per l’alemany de l’UAE Nils Politt, arribant a París i en el primer pas per Montmatre treia quasi un minut al pilot, amb els dos caps de cursa a 20 segons. Valentin Madouas (França), Stefan Küng (Suïssa) i Michael Woods (Canadà) donaven entitat al grup perseguidor que completaven Fred Wright (Gran Bretanya), Marco Haller (Àustria) i Jambaljamts Sainbayar (Mongòlia).

Tiesj Benoot (Bèlgica) ja no podia seguir estirant el pilot i a punt de coronar Montmatre i en un tram de llambordes Mathieu van der Poel llançava un atac molt agressiu a 50 km, que tenia com a immediat perseguidor Wout van Aert, molt atent. Matteo Jorgenson (EUA), Julian Alaphilippe (França) i Toms Skujins (Letònia) completaven el tercer grup, que es veuria neutralitzat per la tasca de Dinamarca mitjançant Mads Pedersen.

Remco Evenepoel no s’esperava gens ni mica i a 38 quilòmetres sorprenia la resta de favorits, mentre Hilley també apostava per un intent en solitari, al davant de tot. L’or en CRI atrapava el grup perseguidor a 36 i s’hi posava a davant quan tenien l’irlandès a 23 segons i treien mig minut al pilot que estirava Dylan van Baarle (Països Baixos).

Hilley era atrapat pels perseguidors i MVDP tornava a atacar en la segona meitat de l’ascensió a Montmatrei coronava, de nou amb van Aert a roda, a 44 segons d’Evenepoel i Madouas, sols al davant. Alaphilippe, Mads Pedersen o Michael Matthews entraven amb van der Poel en un tercer grup entre els dos del davant, amb el francès negant-se a col·laborar, i la resta de supervivents de l’anterior escapada.

Evenepoel en la primera pujada a la darrera ascensió, a 15 quilòmetres, aconseguia desempallegar-se de Madouas i amb més d’un minut aconseguia coronar amb 50 segons el tram més dur de la pujada, a 9,8 per encarar els últims quilòmetres cap a l’or tot i l’ensurt per la punxada. França, amb Madouas segon i Christophe Laporte guanyant l’esprint tercer, completa el podi a 1:11 i 1:15.

Evenepoel és el primer home que fa els dos ors en carretera, després que la neerlandesa Leontien Zijlaard ho aconseguís el 2000). El corredor del Soudal també és el primer belga amb dos ors en uns mateixos Jocs des del també ciclista André Noyelle (1952, línia i CRE) i el primer que guanya dos ors individuals en una mateixa cita per Bèlgica des que l’arquer Van Innis ho fes el 1920.