París corona Remco
Segon or en una setmana per a Evenepoel, el primer a fer doblet amb un triomf marca de la casa
Remco Evenepoel (2000), tercer de la general del Tour en el seu debut a la cursa que es va acabar avui fa quinze dies, per primer cop a Niça i no a París després de 110 edicions arribant a la capital francesa, continua fent història i en només una setmana s’ha convertit en el primer home que guanya l’or olímpic en contrarellotge i ruta. Un doblet en carretera que només havia aconseguit la neerlandesa Leontien Zijlaard, a Sydney quan el campió del món fa dos anys i de contrarellotge l’any passat no feia ni nou mesos que havia nascut. El belga, que també té dos Monuments –Lieja–, una gran –Vuelta– i que ha guanyat una crono en les tres curses de tres setmanes, a més de la Clàssica de Sant Sebastià tres cops –el primer el 2019– va guanyar la cursa de fons, de 273 quilòmetres i 2.800 metres de desnivell positiu acumulat amb sortida i arribada a Trocadero, amb la torre Eiffel al fons d’una imatge per a la història.
Evenepoel es va quedar sol a 15 quilòmetres de meta i malgrat punxar a 4, havent de canviar la bici a 3,8, km per una punxada, arribaria amb 1:11 de marge respecte de Valentin Madouas, l’últim que va aconseguir aguantar-li la roda fins a la primera pujada en l’aproximació al darrer dels tres passos per Montmartre (1 km al 6,5% i amb llambordes), i que aconseguia la primera de les dues medalles franceses perquè el més ràpid d’un grup de set perseguidors era Christophe Laporte. Mathieu van der Poel (Països Baixos) ho havia intentat dos cops, sempre amb el belga Wout van Aert replicant-lo en una cursa amb només 90 participants i sense comunicació entre els corredors i els cotxes dels equips.
No s’ha acabat
La belga Lotte Kopecky és la favorita en la cursa femenina, avui amb 157,6 km i Mireia Benito, 22a a la CRI en el seu debut olímpic, a la línia de sortida. La campiona del món i la París Roubaix aquest 2024 compta amb una selecció potent que li donarà suport, igual que la neerlandesa amb Demi Vollering, Marianne Vos –or a Londres i cinc cops mallot irisat–, Lorena Wiebes i Ellen van Dijk. Itàlia, amb Elisa Longo Borghini, seria el tercer equip en discòrdia i, per a Espanya, hi ha la balear Mavi Garcia i Mireia Benito (Llorenç del Penedès, 1996).