La imponent Julien Alfred ha posat la petita illa caribenya de Saint Lucia en el mapa olímpic amb una incontestable victòria en els 100 m per convertir-se en l’atleta més ràpida del planeta. La pluja, que va fer endarrerir l’inici de la prova i va tenir les velocistes més temps del compte retingudes a la sala de requeriments, no va ser cap obstacle perquè la caribenya arrenqués com un coet i ja no trobés oposició en la seva passarel·la triomfal cap a l’Olimp. La campiona de 60 m en el mundial en pista coberta de Glasgow va fer valer la seva explosiva sortida per dominar la final de principi a fi, signar el seu millor registre de sempre (10.72) i deixar les atletes dels Estats Units altre cop amb la mel als llavis.

La nord-americana Sha’Carri Richardson, campiona mundial a Budapest, va tenir una posada en acció pèssima (0.221 va ser el seu temps de reacció) i la seva progressió habitual només li va servir per accedir al subcampionat (10.87), davant de la seva compatriota Melissa Jefferson (10.92). Alfred pren el relleu de l’hectòmetre olímpic a les atletes jamaicanes, que havien dominat la prova reina de la velocitat des dels Jocs de Pequín 2008, repartits per Shelly-Ann Fraser-Pryce (2008 i 2012) i Elaine Thompson (2016 i 2020). Cap de les dues va competir en la final. Fraser-Pryce es va ressentir d’una lesió que s’havia fet uns dies enrere a Alcobendas i es va donar de baixa moments abans de les semifinals. Thompson, amb un trencament al tendó d’Aquil·les, ja no havia viatjat a París. Ni l’absència dels principals referents de Jamaica va servir perquè el poderós atletisme dels Estats Units recuperés el tron de la velocitat, que des d’ahir és per a una atleta il·lustre de Saint Lucia, una petita illa de 200.000 habitants.