Perfectament. Preparant ja el mundial a principi de novembre a Las Vegas.

M’entreno quatre dies a la setmana, normalment són dilluns, dimarts, dijous i divendres. Començo a les vuit del matí i faig peses amb un entrenador. Després em dutxo, esmorzo, me’n vaig a casa i, a dos quarts de quatre, torno una altra vegada al gimnàs i faig una mica de càrdio. Després, a partir de quarts de sis, començo amb les classes de judo de tots els nivells, fins a dos quarts de deu de la nit.

Vaig començar amb 15 anys. L’any 1967, amb 18 anys, vaig venir al GEiEG i vam crear la secció de judo. Ara, aquí a Girona hi ha tres instal·lacions, però quan vam començar hi havia una sala de ball, on muntàvem i desmuntàvem els tatamis cada dia. Ara fa 47 anys que faig d’entrenador i coordinador.

Sí, havia fet karate gairebé quatre anys. M’agradava i hi tenia traça, perquè era molt prim, molt espigat. Ara ja no ho soc tant [riu]. Però el professor era de Palamós i va deixar de venir aquí a Girona. Llavors, em vaig dedicar en cos i ànima al judo.

De petit, era una mica revoltós; ho direm així [riu]. I quan vaig poder decidir fer un esport determinat, vaig provar el judo i em va agradar. No és com la gent creu, vinga cops i cops. El primer que t’ensenyen és a saber caure i, sobretot, el respecte cap als altres. Això i la disciplina que hi ha és el que més m’agrada.

El 2019 estava preparat mentalment, físicament i tècnicament. Ho tenia tot. Vaig quedar campió de Catalunya, d’Espanya, d’Europa individual i per equips, i del món. I l’any següent venien les Olimpíades del 2020 a Tòquio, les de veterans. Va arribar la pandèmia i van suspendre-ho el 2020, el 2021 i el 2022. M’hauria agradat acabar la carrera competitiva al Japó, perquè, de la manera que estava, tenia oportunitats de pujar al podi, però no va poder ser.

El de les Canàries, del campionat d’Europa del 2019. Érem 1.400 judokes i diversos equips. Jugàvem a casa. El pavelló estava ple a vessar. Primer vaig lluitar en individual i vaig quedar campió. I després en equip, que vam formar el famós equip TM5, que en el dia d’avui encara ens reunim cada any, i amb aquell equip vam quedar campions. Vam guanyar les quatre potències més fortes que hi havia: Alemanya, França, la República Txeca i Itàlia. El pavelló s’ensorrava.

Entrenar les criatures és genial. Hi ha dies que els agafaries pels peus perquè n’hi ha de tot tipus... Però gaudeixo molt amb ells. I ells, tot i la cara que tinc de dolent, gaudeixen molt amb mi. Porto molts anys i per les meves mans ha passat quasi tot Girona. Però entrenar i competir són dues coses molt diferents. Aquí ens ho passem molt bé, però les competicions és una altra cosa. Quan en una competició que portes entrenant tot un any arribes i et tiren a terra, és molt dur. Si et passa competint, t’ho has de menjar tu, però si portes la gent a competir t’has de menjar la teva decepció i la dels teus. Cada cosa té la seva particularitat i a mi m’agraden totes dues.

Mentre jo tingui actitud i ritme per seguir endavant, no ho deixaré. L’esport de veterans ara està en auge. El nostre és més complicat, perquè estàs agafat a un altre, i en el moment que cedeixes ja saps el que et toca. Però es pot fer esport tota la vida. Quan em vaig lesionar de la cama hi vaig haver d’estar sis mesos, parat, ho vaig passar molt malament. Ara en faré 76, i com que fins ara les proves mèdiques sempre han anat sortint bé, seguiré competint.

A la cama esquerra tinc trencada la tíbia i el peroné. Em vaig lesionar a la final del campionat d’Espanya del 2015. Tinc una placa de 15 cm. Tot i això, les lesions greus al nostre esport són mínimes.

No. Ho havia anunciat, però estar assegut veient com competeixen els altres... Prefereixo ser-hi jo també. Arribarà un dia que hauré de dir prou, però fins al dia d’avui soc el veterà d’Espanya amb més èxits a l’esquena i qui vingui darrere haurà de treballar fort si em vol atrapar. Ara vaig pel mundial, i si l’aconsegueix-ho serà el tercer or. Si em surt bé, segurament seguiré, però serà el cos qui decidirà.

Gràcies al judo tinc qualitat de vida. Gràcies al judo conec moltíssima gent a nivell mundial. Que els pares em deixin les criatures amb totes les conseqüències, crec que no té preu. L’esport és sa per a tot el món. Gràcies a tot això tinc una gran qualitat de vida.