Les veles s’inflaran?
Vela. Barcelona clou la copa Amèrica amb èxit esportiu, però les protestes i les xifres d’audiència fictícies publicades fan que l’Ajuntament es repensi repetir
Els kiwis, l’apel·latiu referit a les aus emblemàtiques de Nova Zelanda per referir-se al New Team Zealand, sembla que han quedat contents. El campió de la copa Amèrica, que dissabte va retenir la mítica Gerra de les Cent Guinees, esbandint l’Ineos Britannia per 7-2 i posant fi a dos mesos de competició a la façana marítima barcelonina, si més no, així ho ha manifestat. Grant Dalton, l’amo de les claus, el CEO de la copa Amèrica que organitza, coordina i subhasta la seu en qualitat de defensor del títol, diu que a la capital catalana hi han estat encantats de la vida, i subratlla la unió de les administracions amb el projecte, aspecte innegociable en un esdeveniment de tal magnitud. L’èxit esportiu, amb l’espectacularitat dels AC75, els monocascos d’última generació que ajudats pels foils volen, literalment, fins als 100 quilòmetres per hora, és innegable. La competició més antiga de les que es fan i es desfan, amb 173 anys de vida, ha estat ben organitzada i s’ha desenvolupat sense nyaps mediàtics. En el crèdit de la competició que asseguren que és la tercera amb més audiència rere uns Jocs i un mundial de futbol, i de Barcelona, s’hi ha d’afegir el debut de les dones en la regata paral·lela, un pas endavant, i el ressò internacional que obté la ciutat, de mal quantificar, això sí, quant a retorn després d’una inversió pública de 54 milions, tot i que la seguretat i la neteja, aspectes que alguns veïns han valorat positivament, s’ha assumit a través del pressupost municipal. La plataforma No a la Copa Amèrica, eleva la xifra als 80 milions.
El consistori, a través del seu tinent d’alcalde Jordi Valls, també n’ha cantat les excel·lències en el seu balanç inicial definint la competició com “un èxit”, però es reserva la decisió sobre si la tornarà a demanar. No fa gaire temps, l’eufòria era màxima en aquest sentit. Però les protestes, amb manifestacions incloses, de diversos col·lectius veïnals, la tebiesa del públic català, i, sobretot, la publicació d’un informe periodístic a càrrec de La directa que rebatia l’informe de la Universitat Pompeu Fabra encarregat per la Fundació Barcelona Capital Nàutica que avalava la competició, en virtut del qual el govern municipal d’Ada Colau va demanar que Barcelona en fos la seu –l’exalcaldessa va admetre que havia estat un error–, han provocat la indefinició. “Tenim l’obligació de tenir una conversa amb l’organitzador i veurem quina decisió prenem”, diu Valls en un to polític recurrent, afegint que cal veure quins són “els objectius consistorials el 2026”. L’article de la discòrdia assegura que les xifres estaven més inflades que no pas les veles perquè comptaven com a visitants fins i tot els veïns i falsejaven les dades d’audiències de les regates, multiplicant per catorze la xifra real de visites amb impacte econòmic. S’especificava que l’audiència era de 68 milions d’espectadors i no pas de 941 milions.
Sigui com vulgui, la copa Amèrica ha comportat un gran impacte mediàtic, amb 450 mitjans de premsa escrita de 33 nacions acreditats, i 678 sol·licituds, una xifra que supera qualsevol esdeveniment nàutic, incloent-hi la vela en els Jocs o en els mundials.