“Va ser un moment màgic, que no oblidaré mai”

“En els últims 25 metres vaig treure energia de tot arreu i quan vaig veure que era campió del món va ser molt especial”

“Porto un any sencer entrenant-me amb continuïtat, sense lesions, i ho he notat moltíssim”

Carles Coll mostra l’original medalla d’or del mundial de Budapest EFE.

Penso que puc arribar molt lluny, però no em vull marcar límits. Per mi és millor anar fluint i gaudint del que arribi pel camí

Xavier Agustí - SABADELL

Avui fa una setmana Carles Coll (Tarragona, 2001) va tocar el cel a Budapest en convertir-se en el primer nedador català en categoria masculina a guanyar un or en un mundial de piscina curta. El nedador del CN Sabadell va fer una actuació per emmarcar al Duna Arena de la capital hongaresa perquè més enllà del títol, va nedar dues finals més, cinquè en 100 m estils i sisè en 4x100 m estils mixt, i va marxar del campionat havent superat fins a deu rècords estatals, entre proves individuals i de relleus. Coll s’ha convertit en una de les sensacions esportives de l’any i des d’avui fins diumenge serà un dels referents a seguir en la copa de clubs a Sabadell.

Ja és conscient de la fita que va aconseguir fa una setmana?

Ara que ja han passat uns dies en soc més conscient, però igualment segueix sent una fita bastant gran en el món de l’esport i de la natació. Crec que necessitaré un mes o dos per pair-ho bé i per poder seguir treballant com he fet fins ara. Aquests dies que he estat a casa amb els meus pares m’ha anat molt bé per tocar de peus a terra i adonar-me que continuo sent el mateix Carles que abans.

Com recorda la final?

Recordo que després de l’últim viratge, en els últims 25 metres ja vaig veure que tenia possibilitats de fer medalla o inclús guanyar. Vaig intentar treure energia de tot arreu i quan vaig aconseguir tocar la paret en primer lloc va ser un moment màgic, que mai oblidaré. Veure el meu nom al costat del número u, que volia dir que era campió del món, va ser molt especial.

La renúncia en la primera jornada a competir en els 200 m estils va ser la millor decisió vistos els resultats després dels 200 m braça?

Va ser una renúncia estratègica. Tenia moltes ganes de nedar també els 200 m estils, però va ser millor apostar pels 200 m braça que no intentar nedar-ho tot i fer molts resultats, però potser amb actuacions més discretes. Vaig preferir donar-me de baixa en els 200 m estils i anar a totes en els 200 m braça.

A què atribueix el salt de qualitat que ha experimentat aquest inici de curs?

Porto entre tres i quatre anys que m’han passat moltes coses. He tingut una operació al canell, m’he trencat un tendó de l’espatlla, dos tendons del turmell, m’han fet una intervenció de les angines. M’han passat tantes coses que m’ha faltat continuïtat d’entrenaments perquè cada dos o tres mesos havia de parar per un motiu o un altre. Ara porto un any sencer que he estat constant i m’he pogut entrenar amb continuïtat, i la veritat és que ho he notat moltíssim.

Què ha canviat del Carles Coll que apuntava maneres a l’europeu de piscina curta de Kazan 2021 al que ha fet eclosió en el mundial de Budapest 2024?

La confiança i la mentalitat de saber que puc estar entre els millors del món. Aquests anys d’experiència i aprenentatge m’han servit molt per preparar-me en el moment clau, que va ser la final dels 200 m braça del mundial de Budapest.

Va tornar molt decebut després de la desqualificació en el relleu dels Jocs de París?

Més que decepció els Jocs em van servir per adonar-me fins on volia arribar com a esportista. Vaig coincidir amb nedadors amb els quals ja havia competit i que allà van ser campions olímpics i medallistes. Em va servir per despertar-me i per adonar-me de per què estic sacrificant tantes hores d’entrenament. Encara que em desqualifiquessin en el relleu, mentalment vaig fer un clic per no abaixar la moral sinó al contrari per continuar entrenant amb més ganes els pròxims anys.

Després de Budapest, no ha tingut temps per a celebracions.

No perquè estudio public health als Estats Units i des de Tarragona he estat fent alguns exàmens en línia. No he tingut temps de celebracions, però sí que he gaudit de poder estar amb la família a casa i ara toca la copa de clubs amb el CN Sabadell. Intentaré nedar al més ràpid que pugui per donar al màxim de punts al club.

Ha adquirit un nou estatus. A partir d’ara les seves expectatives seran molt més elevades?

No vull pensar-hi gaire. Seguiré treballant fort i amb bona mentalitat crec que puc arribar molt lluny, però no em vull marcar cap límit. Per mi és millor anar fluint i anar gaudint del que arribi pel camí.

Li he sentit a dir la importància que la federació hagi apostat pels relleus perquè els nedadors puguin continuar creixent en les proves individuals.

Sí, penso que els relleus son molt importants perquè nedadors que potser no tenen possibilitats d’accedir a una final poden viure a través el relleu aquesta experiència de fer el següent pas a nivell individual. A mi em va servir molt i ho agraeixo molt a la federació. Em va donar confiança i seguretat a l’hora de competir contra grans noms com en aquest cas ha estat en la final dels 200 m braça de Budapest, en què vaig coincidir tant amb el plusmarquista de piscina curta com amb el de 50 metres.

Fa la sensació que el triangle format per Sergi López a Virginia Tech, José Antonio del Castillo al CN Sabadell i el nucli familiar a Tarragona són una molt bona base i li donen estabilitat perquè pugui anar creixent.

La família, els amics i l’entrenador és un triangle superimportant i clau per mi . També el CN Sabadell, que al final són els que m’ajuden quan estic per aquí a tenir unes bones instal·lacions per poder continuar amb els entrenaments. Ara mateix tinc les eines adequades per tenir èxit en la meva carrera esportiva i estic molt agraït a totes les persones que estan formant part de tot aquest camí.

Té referents en el món de la natació?

Un dels meus referents actuals és Léon Marchand. Veure que un nedador de la meva edat, amb qui he competit a la lliga americana, ara estigui guanyant ors olímpics em dona molta motivació. És molt inspirador.

Fa tres anys en una entrevista reflexionàvem que els últims grans referents de la natació catalana, sobretot Mireia Belmonte i Jèssica Vall, tenien nom de dona i que es trobaven a faltar a nois de primer nivell internacional. Sembla que ja ha omplert aquest buit.

Per mi és un honor poder inspirar els nedadors més joves de Catalunya. Jo vaig començar en un club petit, el CN Tarraco, i no tenia tantes eines com molts joves tenen ara i, tot i així, hi he pogut arribar. El meu missatge és que tot és possible si un realment està gaudint del camí i té les idees clares.