Dissabte comença una nova edició del Sis Nacions i ho fa amb emocions fortes. Al feu de Murrayfield, a Edimburg, es posa en joc una nova edició de la Calcutta Cup amb el tradicional duel entre escocesos i anglesos. És el primer gran enfrontament esportiu entre les dues nacions des que el primer ministre d'Escòcia, Alex Salmond, i el del Gran Bretanya, David Cameron, negocien la convocatòria d'un referèndum d'independència per al 2014. Els ànims, doncs, estan més escalfats que mai.

El partit, amb tot, no necessita gaires al·licients polítics afegits. És una batalla per l'honor que data del 1883 i que ve de més enllà i tot. L'origen es remunta al dia de Nadal del 1872. Aquell 25 de desembre un grup de 20 anglesos va disputar un partit a Calcuta contra un combinat de 20 jugadors escocesos, gal·lesos i irlandesos, la púrria del regne, segons la cort de Buckinghamp. Va ser el primer partit de rugbi oficial jugat a l'Índia. El duel i la posterior revenja, una setmana després, va tenir un impacte tan gran que els participants van decidir crear la Calcutta Football Cup. El 1878 els promotors van decidir, a més, fabricar un únic trofeu i el van deixar en herència a la Federació Anglesa de Rugbi. El primer partit es va jugar el 1879 a Edimburg i va acabar en empat, igual que l'últim jugat l'any passat a Murrayfield, una mostra de la igualtat ferotge que sol haver-hi en aquests enfrontaments.

Tot i les reconegudes mostres de joc net que hi ha en el rugbi en general, ningú nega que Anglaterra és el rival més odiat pels escocesos. Guanyar la Calcutta Cup, sobretot a casa, és una taula de salvació per a l'equip, sigui quina sigui la classificació final en el Sis Nacions. Ho saben bé els anglesos que van veure arruïnat el Grand Slam del 2000 per culpa dels seus eterns rivals, que també van donar-se el gust de forçar la primera derrota del quinze de la rosa al seu santuari de Twickenham, el 1929.

L'edició més memorable, malauradament per raons extraesportives, és la del 1988. Aquell any els anglesos, en una batalla tremenda, van guanyar a Edimburg (6-9). Després del partit, els jugadors dels dos equips van anar a celebrar el tradicional tercer temps amb una quantitat a hores d'ara incalculable de licor nacional escocès. Llavors es permetia als jugadors endur-se la copa original (la del 1878) de festa. Va ser l'última vegada, i s'entén. L'anglès Dean Richards –oficial de policia– i l'escocès John Jeffery van tornar a l'hotel xutant el trofeu pels carrers de la ciutat. Tan enemics al camp i tan amics a la barra del pub.

A banda de les motivacions polítiques, el matx d'aquest 2012 també té un interès afegit. El jove tercera línia Chris Robshaw (Harlequins) ha estat escollit per l'entrenador anglès, Stuart Lancaster –un interí–com a nou capità, una decisió controvertida, ja que només ha estat un cop internacional absolut. Escòcia, a més, necessita fer un bon torneig per no allargar més la seva eterna crisi.