Hoquei sobre herba

LEANDRO NEGRE

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ INTERNACIONAL D'HOQUEI SOBRE HERBA

“M'agradaria organitzar el mundial de clubs”

El català, olímpic a Mèxic i protagonista d'una excepcional carrera com a directiu, pretén impulsar un torneig que enfronti els millors equips del món

Considera que el futbol ha de copiar l'exemple d'innovació que ha seguit l'hoquei sobre herba en els últims anys

L'hoquei herba està en fase d'expansió. En els últims temps han augmentat les federacions i les llicències
Aquí la situació és diferent, el futbol s'ho menja tot
i no hi ha empreses disposades a apostar-hi diners
El futbol viu massa de la polèmica, que genera molts diners a través dels mitjans de comunicació i no li interessa tallar-ho

Negre és un cognom il·lustre en l'hoquei sobre herba. El llegat de la saga no té fronteres. Pau Negre (1922-1972) va promocionar l'esport a Catalunya i a l'Estat i va presidir la federació europea, a part d'ostentar altres càrrecs. Una mort prematura va evitar que es convertís en el màxim responsable mundial d'aquest esport, posició que des del 2008 ocupa el seu fill. Leandro ha seguit petja per petja les passes del seu pare, i a més ha tingut el privilegi de participar en els Jocs de Mèxic (1968) i d'arribar al despatx més important de l'hoquei sobre herba mundial. Abans, havia presidit la federació catalana (1980-1984), l'espanyola (1984-1992) i l'europea (2003-2008). Conversador apassionat, del seu esport i dels altres, avança que al novembre es presentarà a la reelecció, que confia a guanyar.

Es troba a la recta final de la primera etapa al capdavant de l'hoquei mundial, quina valoració en fa?

Estic satisfet i em fa molta il·lusió haver arribat a dalt de tot de l'hoquei. M'he trobat amb més sacrifici i treball del que esperava. Em vaig presentar amb un programa que potser alguns pensaven que era simple literatura, però que ara puc dir que he complert amb un 90%. També he de dir que els canvis no es poden implantar de seguida perquè s'han de respectar una sèrie de contractes, aquest any, que és l'últim, és el primer que es comencen a realitzar polítiques del meu equip.

I aquest deu per cent que li ha quedat pendent, a què fa referència?

M'agradaria organitzar el mundial de clubs, que els campions de tots els continents s'enfrontessin en una fase final de vuit equips. La competició està força perfilada, fins i tot he trobat gent a l'Índia disposada a pagar-ho tot, però negociar amb ells no és fàcil. Ara mateix només falta lligar alguna cosa més, encara que no crec que es pugui començar la temporada que ve. L'hoquei internacional no creu tant en els clubs com jo, sobretot fora d'Europa, i això m'ha comportat la tasca de convèncer-los.

En aquest moments quin és l'estat de salut de l'hoquei sobre herba mundial?

Realment és molt bo, estem creixent en nombre de federacions afiliades a la internacional i en nombre de llicències de jugadors. Un dels factors que han contribuït a aquest creixement és que des de la federació internacional hem confiat el desenvolupament de l'hoquei a les federacions continentals mentre que abans es feia tot des de Lausana. Això provocava que no es coneguessin les realitats de cada zona. El que hem de fer des de la internacional és donar recursos als organismes continentals i que ells treballin in situ. L'auge ha propiciat que haguem rebut una quantitat de recursos important, diria que els hem doblat respecte a l'anterior mandat.

Per tant es manté al marge de la crisi econòmica global?

L'avantatge és que la nostra organització és mundial. És cert que hi ha crisi a Europa, però en canvi a l'Índia, on el PIB ha experimentat un creixement al voltant d'un 9%, no, és l'esport nacional i la gent s'hi ha bolcat molt.

Al'Estat espanyol l'escenari és tan favorable?

No, no hi ha recursos i a més el Consell Superior d'Esports n'ha retallat. És molt difícil treballar en aquestes condicions. L'hoquei és un esport minoritari, només se'n parla quan hi ha
una copa del món i uns Jocs Olímpics perquè Espanya té possibilitats de medalla. El futbol s'ho menja tot i no hi ha empreses disposades a apostar-hi diners.

Un de les seves preocupacions era convertir l'hoquei sobre herba en un esport més atractiu per captar més gent, considera que ho ha aconseguit?

Fa poc, el president del COI, Jaques Rogge, ens va felicitar perquè som l'esport que ha evolucionat més en els últims temps. Estic convençut que ara mateix oferim un espectacle molt atractiu, encara que no podem competir amb el futbol, però fem un bon producte. Crec que algunes de les mesures que hem aplicat beneficiarien el futbol perquè és un esport molt semblant, però és massa estàtic a l'hora de canviar normes.

De quines innovacions parla?

Fa un any em vaig entrevistar amb Platini i Blatter i un dels debats que vam posar damunt la taula va ser el fora de joc. Els vaig comentar que no entenia com de vegades, per un mil·límetre, un linier que ha de tenir un ull en una posició i l'altre en una altra pot decidir que un gol que podria ser fantàstic no ho sigui. Nosaltres, en aquest sentit, hem evolucionat. Ells consideraven que la norma provocaria que un jugador es pogués quedar sol davant el porter, però si això passés hi hauria un defensa a sobre seu, els vaig respondre. Ara hem fet una altra gran innovació. Quan es xiula una falta el mateix jugador pot parar la bola i continuar jugant i els defenses s'han de posar a cinc metres. S'ha guanyat velocitat en el joc i, de retruc, que els jugadors no protestin les decisions arbitrals. La norma aplicada al futbol seria positiva: els jugadors no perdrien temps protestant perquè mentrestant un futbolista com Messi ja els hauria pogut marcar un gol.

Hi ha altres mesures que hagin beneficat l'hoquei?

La gespa artificial va ajudar a donar rapidesa al joc. En la meva època, amb gespa natural, s'ha comptabilitzat que hi havia quinze minuts de joc real d'un total de setanta. Ara estem al voltant dels 65: és atac i atac. En l'hoquei si un equip fa una tàctica defensiva segur que perd. En canvi, el futbol, exceptuant el Barça que juga tan bé, és avorrit. El temps en el futbol també s'hauria de repensar. A l'hoquei tothom sap quants minuts es juguen, si surt la pilota es para el cronòmetre i se sap exactament quant falta, no es pot manipular. En canvi, en el futbol no. Un altre aspecte que hem canviat és la substitució continuada com en el bàsquet i en l'handbol. Si tens un Messi que ofereix espectacle, quan està cansat el canvies una estona i segur que es guanyarà en dinamisme. I finalment, el sistema de targetes, que permet excloure jugadors durant uns minuts segons la infracció.

En l'àmbit tecnològic també es poden enorgullir de ser pioners.

En els partits s'han introduït dotze càmeres de televisió que capten converses de jugadors, dels àrbitres i molts detalls dels partits interessants. S'ha creat un model televisiu molt bo. Tant és així que moltes vegades quan vaig a veure partits prefereixo més entrar a la sala de televisions per no perdre'm detalls que estar al terreny de joc. D'altra banda, fa dos anys que experimentem amb el vídeo com a prova per quan un equip no està d'acord amb una decisió arbitral, és semblant a l'ull de falcó del tennis. Els equips tenen dret a demanar una prova en qualsevol jugada excepte en les accions a l'àrea: si les imatges els donen la raó mantenen el dret a demanar una prova més en un altre moment, sinó, la perden. A més, aquest instant contribueix a l'espectacle perquè el jugador formula una pregunta a l'àrbitre, l'speaker la trasllada al públic i els espectadors estan pendents de les imatges. Això talla les protestes.

Quan li va traslladar la seva visió a Platini i Blatter, què li van respondre?

Platini em va reconèixer que el futbol viu de la polèmica, que genera molts quartos a través dels diaris, televisions... Al futbol no li interessa tallar-ho i ser cent per cent fair play. Però estic convençut que els canvis generarien noves polèmiques. A nosaltres ens ha passat arran de la introducció del vídeo com a prova de reclamació perquè la interpretació també pot generar discrepàncies.

L'hoquei és un esport modèlic en diversos sentits, pel que m'explica.

Té molt bona fama en el moviment olímpic entre els esports d'equip. Aquest any tenim dos factors que juguen a favor nostre. L'hoquei s'ha agafat com a esport pilot dels esports d'equip pel moviment olímpic. I ja s'han venut totes les entrades per als Jocs quan encara falten sis mesos. A Londres hi ha una afició tremenda per l'hoquei gràcies a la multiculturalitat de la ciutat.

Veu viable la participació de Catalunya en competicions oficials en un futur immediat?

És impossible des que es va aprovar a la carta olímpica que diu que només les federacions d'estats reconeguts per l'ONU poden competir oficialment. El dia que Catalunya sigui independent no hi haurà cap problema.

Què farà quan deixi la presidència de la internacional?

Tindré setanta anys i m'hauré de retirar. Mai he estat més de vuit anys en un càrrec i crec
que no hauria de passar, com a màxim dotze. Passat aquest temps ja no s'aporta res, les idees han caducat perquè els temps canvien i puja gent més preparada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.