“Diàlegs a l'España”, el debat sobre l'esport català i l'estat propi
Esportivament
Necessita l'esport català un estat propi? Quin paper han de jugar federacions, clubs i esportistes en el procés obert al nostre país? Baixaria el nivell de l'esport amb la independència? On jugaria el Barça?
Sis veus autoritzades ens responen
La primera veu sensata que vam poder sentir des d'Espanya després del procés que esclata arran de la manifestació de l'11 de Setembre va venir del món de l'esport. «Estan en el seu dret, com a catalans, de defensar la independència. És la llibertat que té cada poble per decidir el seu futur.» Ho va dir el seleccionador espanyol, Vicente del Bosque, en el programa El Larguero de la cadena SER, quan li van demanar la seva opinió sobre el fet que Pep Guardiola, des de Nova York, hagués dit, en un missatge gravat emès durant la manifestació: «Aquí teniu el meu vot per la independència.»
Però l'aportació de Del Bosque al debat serè, a la discussió democràtica, a debatre amb sentit comú, ha estat una gota d'aigua en l'oceà de desqualificacions i insults de què han estat objecte els que, també des de l'àmbit esportiu, s'han mullat a favor del dret a decidir, s'han mostrat partidaris de les seleccions catalanes o, simplement, s'han posat al costat de la gent. És el cas del mateix Guardiola, que ha rebut les invectives d'antics companys al Barça o a la mateixa selecció espanyola, o el del jugador d'hoquei sobre herba Àlex Fàbregas, que pel simple fet d'expressar públicament que li hauria agradat més poder competir als Jocs de Londres amb la samarreta de la selecció catalana que amb l'espanyola va ser linxat a través de les xarxes socials, amb petició de ser expulsat del seu club per la via ràpida. Per no parlar de la urticària provocada pel mural amb la bandera catalana a les grades del Camp Nou el dia del Barça-Madrid. O de la reacció visceral de bona part de la premsa espanyola contra l'acord a què van arribar tots els clubs de futbol catalans que juguen a primera i segona divisió –llevat de l'Hospitalet– per donar suport a les seleccions catalanes.
Una sola veu respectuosa
La de Del Bosque ha estat la veu que clama en el desert perquè a ningú no se li escapa la importància de l'esport com a instrument per al reconeixement identitari d'un poble, d'una nació, d'un estat. Perquè és un element de primer ordre en les relacions internacionals. Perquè l'esport també és política. Perquè cada vegada que hi ha hagut un intent de donar una major visibilitat de l'esport català al món, l'Estat espanyol ha posat en marxa tots els ressorts al seu abast per impedir-ho. El penúltim exemple el tenim en forma de sentència del Tribunal Constitucional que, a finals del passat mes de maig, va resoldre un recurs presentat pel govern espanyol l'any 1999, aleshores presidit per José María Aznar, contra la llei de l'esport. L'origen del recurs d'inconstitucionalitat va ser la iniciativa legislativa popular (ILP) que va promoure la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, amb l'aval de 520.000 signatures, per canviar alguns aspectes de la llei de l'esport amb l'objectiu d'obtenir un major reconeixement de l'esport català. L'alt tribunal ha sentenciat que les federacions catalanes només podran tenir representació en àmbits «supraautonòmics» quan no n'hi hagi una d'espanyola en el mateix esport i quan «no impedeixi o pertorbi les competències de l'Estat de coordinació i representació internacional de l'esport espanyol». Malgrat tot, de les 67 federacions registrades dins la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC), n'hi ha 21 que tenen ple reconeixement internacional.
Reflexió i arguments
Amb l'objectiu d'aportar més veus sensates que afegeixin elements de reflexió i arguments al procés polític que estem vivint, Presència, El 9 Esportiu i El Punt Avui han convidat els sis personatges que presentem en aquestes planes al Cicle Diàlegs a l'España. Esportivament, han acceptat i, amb esperit esportiu, ens han respost les preguntes que els han servit de guió per al debat: Necessita l'esport català una Catalunya amb estat propi? Tenim estructures d'estat en matèria esportiva? Com han de participar les federacions, els clubs i els esportistes en el procés que s'ha obert a Catalunya? Baixaria el nivell de l'esport català en una Catalunya independent? En les quatre planes següents hi trobaran les respostes.