Serem més forts
De preguntes del milió en tot aquest procés n'hi ha un grapat, però n'hi ha una que ha ressonat amb més força que d'altres. En quin campionat jugarà el Barça el dia que Catalunya sigui independent? Relacionada amb aquesta qüestió hi ha la de pronosticar si, fora d'Espanya, l'esport català baixarà de nivell. El més indicat per parlar del Barça és Carles Vilarrubí, que assegura que aquesta incertesa no evitarà que el Barça estigui al costat dels catalans si aquests trien el camí de la sobirania. «És impossible imaginar una Catalunya independent fora del context d'Europa. En el club el 80 per cent del nostre pressupost ens arriba a través de la televisió i dels patrocinadors, la venda d'entrades només representa el 20 per cent; és una qüestió cada vegada més irrellevant. Hem de ser cada vegada menys locals i més globals. Replantejar-nos l'activitat del Barça en un context que no sigui global no té sentit. El Barça, doncs, jugarà en la màxima divisió possible en l'entorn internacional.»
Tots desmenteixen, amb diferents arguments, que la independència faria baixar el nivell de l'esport català. «Amb un grapat d'equips jugant competicions europees el nivell mitjà pujaria perquè l'elit sempre estira de la base», justifica Xavier Vinyals, que també dóna per fet que el Barça podria continuar a la Lliga de Futbol Professional mentre no es configuri finalment una lliga europa com déu mana. Per Anna Pruna, en el moment que les federacions catalanes siguin reconegudes per les internacionals els esportistes tindran moltes més facilitats i el nou escenari també donarà noves oportunitats. Pruna considera que el model actual de l'esport professional espanyol està esgotat i és insostenible. «Té sentit pressupostos de 500 milions contra 20 milions?», es pregunta l'exsecretària general, que aposta per campionats en euroregions o, fins i tot, dins els Països Catalans: «Hi ha solucions i també hi ha precedents. El Swansea gal·lès juga la Premier League; els Toronto Raptors, la NBA, i els Dragons catalans, la lliga anglesa de rugbi.» Pruna també cita les diferents lligues dels Balcans que ara es juguen a l'antiga Iugoslàvia com a exemple que tots els formats de competició són possibles. Respecte al Barça, Pruna recorda que es tracta d'un club privat i, per tant, jugarà «on li convingui més i vulguin els seus socis».
Els precedents d'altres països que han vist com la seva competitivitat ha augmentat des que es van proclamar independents és l'argument que recorda Marc Negre per defensar que l'esport català anirà cap amunt si finalment té un estat propi. «Croàcia, Montenegro, Ucraïna, etc. han crescut com a països esportius gràcies a la seva independència. Probablement qui en rebrà les conseqüències negatives serà l'altra part (Espanya).» El periodista entén que lligues com les d'hoquei sobre patins, waterpolo i hoquei sobre herba continuaran essent del màxim nivell, però que hi haurà alguns esports que s'hauran d'adaptar a la nova situació. «No tot serà bonic, meravellós o positiu, però si ho poses en una balança no hi ha color, sobretot si veiem l'èxit esportiu de països com Croàcia o últimament Montenegro.»
Ivan Tibau també defensa amb força la idea que el nivell de l'esport català no tan sols no baixaria sinó que aniria cap amunt. «S'hauran de potenciar les lligues catalanes, que de fet ja existeixen, però la internacionalització de les nostres federacions ens farà més forts, tindrem més patrocinadors, un comitè olímpic propi, un programa propi d'alt rendiment», argumenta el secretari general de l'Esport, que entén que el Barça hagi de buscar, en la nova situació, el millor encaix possible en l'àmbit internacional.
Romà Cuyàs considera que la clau perquè el nivell no tan sols no baixi sinó que pugi seran els recursos econòmics. L'antic president del COE calcula que a Catalunya es podria doblar la base d'esportistes d'elit que reben ajudes oficials. «Això, indubtablement, dispararia les possibilitats d'èxit en els campionats internacionals», hi afegeix.