Campionat d'Europa de bàsquet
1935
Els antecessors dels Gasol i companyia
pioners · Tres jugadors catalans van formar part de la selecció espanyola que va ser subcampiona d'Europa a Ginebra el maig de l'any 1935 debutar i moldre · El primer partit de la història es va jugar l'abril en una mena de preeuropeu, el segon va ser en els quarts de final, el tercer en les semifinals i el quart en la final
Mariano Manent, nascut a l'Argentina de pares catalans, va ser el primer seleccionador espanyol de la història
Joan Carbonell
Ciutat
Club
Armand Maunier
Ciutat
Club
Fernando Muscat
Ciutat
Club
Emilio Alonso
Ciutat
Club
Pedro Alonso
Ciutat
Club
Rafael Martín
Ciutat
Club
Rafael Ruano
Ciutat
Club
Cayetano Ortega
Ciutat
Club
Els èxits de la selecció espanyola de bàsquet en els darrers anys (campiona del món i d'Europa, subcampiona olímpica) no s'entenen sense l'aportació d'una bona colla de jugadors catalans (els germans Pau i Marc Gasol, Juan Carlos Navarro, Rudy Fernández, Ricky Rubio...). Els inicis de la selecció espanyola de bàsquet, l'any 1935, també van tenir una important presència catalana, tot i que no va ser ni tan nombrosa ni tan decisiva com és ara.
L'any 1935, a Ginebra (Suïssa), en el primer campionat d'Europa, la selecció espanyola va guanyar la medalla de plata amb un equip de vuit jugadors entre els quals hi havia tres catalans, dos de naixement –Joan Carbonell i Armand Maunier– i un d'adopció –Fernando Muscat–, i que estava dirigit per un altre català d'adopció, Mariano Manent. Els altres cinc jugadors eren de Madrid: dos havien nascut a Cuba –els germans Emilio i Pedro Alonso–, un a Panamà –Rafael Marín– i un altre a Costa Rica –Rafael Ruano.
El campionat d'Europa es va disputar a Ginebra entre el 2 i el 5 de maig. La selecció espanyola va jugar el primer partit de la seva història el 15 d'abril del 1935. Va ser contra Portugal, a l'estadi de Chamartín, en un matx que havia de decidir quin dels dos equips anava al campionat d'Europa. Espanya va guanyar fàcilment Portugal per 33-12 i es va classificar per jugar l'europeu. En aquell primer partit van jugar Ruano, els germans Alonso, Ortega, Martín, Maunier i Máximo Arnaiz (Madrid CF). Carbonell i Muscat van ser seleccionats però no van obtenir permís de la feina perquè ja havien demanat vacances per anar a l'europeu. L'àrbitre d'aquell primer partit va ser Mariano Manent, el seleccionador espanyol.
Amb el bitllet esportiu per anar a Ginebra a la butxaca encara es van haver de resoldre els problemes econòmics per fer front al desplaçament, que al final va pagar de la seva butxaca el llavors president de la federació espanyola, Gonzalo Aguirre.
La selecció espanyola va arribar a l'europeu havent jugat un partit i prou. Els seus components eren homes experimentats. Els germans Alonso, nascuts a Cuba de pares espanyols, havien après a jugar als Estats Units. Joan Carbonell, amb 29 anys, jugava al Barça i era el més veterà. Armand Maunier, de pare francès, era l'estrella del Patrie, que aquell any guanyaria el campionat d'Espanya. Fernando Muscat havia nascut en un poblet de Saragossa el 1911, però als deu anys la seva família es va instal·lar a Barcelona i va desenvolupar tota la seva carrera al Laietà. El seleccionador, Mariano Manent, va néixer a l'Argentina, de pares catalans, el 1904. Quan tenia catorze anys, després de morir el seu pare, es va traslladar a Barcelona, on va començar a jugar a bàsquet al Gimnàs Tiberghien. Ho va deixar aviat per fer-se àrbitre i entrenador –va dirigir el Barça del 1928 al 1930– i el 1935 va ser designat primer seleccionador espanyol.
Espanya va jugar tres partits a Ginebra. Va guanyar Bèlgica (25-17) en els quarts de final, a Txecoslovàquia (21-17) en les semifinals i es va plantar en la final contra Letònia. En el partit decisiu, l'equip de Mariano Manent no va poder fer res contra els letons, que es van imposar per 24-18 després de dominar al descans per 16-8. Dels tres jugadors catalans només va anotar Maunier, que va fer dos punts en aquella final.
L'èxit de Ginebra va classificar Espanya per als Jocs Olímpics que es van fer a Berlín l'any següent. L'esclat de la Guerra Civil ho va impedir. Els tres catalans no van tornar a jugar cap més partit internacional. Maunier va acumular quatre partits internacionals i Carbonell i Muscat, tres. La selecció espanyola no va tornar a jugar cap més partit fins al 1943, no va tornar a participar en un campionat d'Europa fins al 1959 i no va tornar a un podi fins al campionat que es va disputar a Badalona i Barcelona la tardor del 1973, on va guanyar la medalla de plata.
Una prova per als Jocs del 1936
El campionat d'Europa de Ginebra va ser com una mena de prova de cara als Jocs de Berlín del 1936, on el bàsquet va fer el debut olímpic. En els Jocs de Saint Louis del 1904 el bàsquet va ser esport de demostració en un torneig en què van participar tres equips de Nova York. El Comitè Olímpic Internacional (COI) va reconèixer el bàsquet el 1930 i la Federació Internacional de Bàsquet (FIBA) es va fundar el juny del 1932. El 1933 la FIBA va decidir que el 1935 es faria a Ginebra, on tenia la seu, el primer campionat d'Europa per demostrar al COI que el bàsquet tenia un lloc en el programa dels Jocs del 1936. L'europeu va ser un èxit tant esportiu com organitzatiu i el bàsquet va entrar en el programa olímpic, d'on ja no ha sortit. L'any 1930, dos anys abans de la fundació de la FIBA, s'havia començat a jugar el campionat sud-americà. La FIBA no va organitzar el primer campionat del món fins al 1950.
Als Estats Units, on es va inventar el bàsquet el 1891, la primera lliga de bàsquet professional es va muntar el 1925. Va ser l'anomenada American Basketball League (ABL), que duraria fins al 1955. El 1946 es fundaria l'NBA, fruit de la fusió de dues altres lligues, la Basketball Association of America (BAA) i la National Basketball League (NBL), que tindria el seu primer campió el 1947.